diumenge, 30 de novembre del 2014

Trobada amb l’artista portuguesa Priscila Fernandes a la Fundació Miró

El passat 27 de novembre els alumnes de 1r de Batxillerat vam anar a visitar la Fundació Joan Miró dins del cicle de treball MMS. Projecte de col.laboració entre el nostre institut i la Fundació.




En arribar vam veure l’exposició de l’artista portuguesa Priscila Fernandez, a l’Espai 13, concretament dins del projecte “Lesson 0”, que té la finalitat de reflexionar sobre l’estat de l’educació artísitica. Vam poder compartir una estona amb l’artista i també amb la comissària de l’exposició, Ane Aguirre. Durant aquesta activitat vam seure en les cadires que formaven la pròpia exposició. Vam fer-los algunes preguntes en angles que havíem preparat prèviament a classe. La conversa va ser molt profitosa i es va dur a terme a mitges en anglès i castellà. Abans de marxar, ens van demanar que, a partir de tots els objectes que hi havia a la sala, féssim una instal·lació*. Va ser molt divertit fer-ho entre tots!.
Després d’un breu descans vam entrar a veure una exposició una mica diferent. Titulada “Barcelona, zona neutral”. Aquesta tractava sobre el període de la Primera Guerra mundial. Per Barcelona, a diferència dels països en guerra, aquesta va ser una etapa de negocis, grans oportunitats, espai per a la creativitat i prosperitat aprofitant el coneixement de molts artistes d’avantguarda que van viure algun temps exiliats per aquests indrets. Cada grup de treball va estudiar una sala en particular.
Tota aquesta experiència va ser fantàstica.
Laia M. i Míriam R. (1r de batxillerat).
*Instal·lació: Ès un gènere d’art contemporani on s’utilitza un espai d’exposició per crear un ambient o una experiència en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l’espectador.

dijous, 20 de novembre del 2014

INSTITUT MOISÈS BROGGI

L’excercici consistia en la creació col.lectiva d'un vocabulari d'art contemporani.


Els alumnes havíem de fer una recerca d’informació relacionada amb un terme en concret. Calia omplir una taula d’un document al Drive al qual hi podíem accedir tota la classe. A la definició de les paraules en qüestió s'afegia un exemple d’una obra i una imatge que la representés. Finalment vam haver de presentar a la classe cada terme de manera que tots els alumnes entenguessim totes les paraules.
Algunes paraules tenien més dificultat que altres degut a que no eren d’ús quotidià però en general totes van ser completades. 
Com a resultat vam obtenir un document molt útil al qual accedir amb algunes definicions fonamentals de l’art contemporani.   

Esperem poder aplicar aquesta terminologia en les nostres obres aviat.

Compartim el treball complet amb tots vosaltres.


Cèlia R. i Sara F.

A sota un fragment del vocabulari.

INSTITUT RAMON BERENGUER IV. PRIMERA SESSIÓ


Después del infalible poder del azar, personificado en una simpatiquísima y aguerrida señora de la limpieza (no es ironía, porque lo es) de nuestro insigne instituto que, a la manera de Mercurio envíado por los dioses, dio al traste con nuestro último proyecto del año pasado y primero de éste (VER ENTRADAS 2 DE JULIO Y 12 DE NOVIEMBRE), llegaron al centro, para nuestro alivio, Conxa y Jordi, con la presentación del nuevo curso y con él, la nueva propuesta del proyecto MMS. 
Los grupos ya clásicos, fundados hace ya dos años, GYMP,  LE2S,   SORBITOS,   TAKING TEAM,  con sus nuevos miembros, muy participativos y aún llevados por la euforia que les supuso el golpe del azar encarnado en la inolvidable señora, fueron ilustrados por nuestros visitantes respecto al tema del nuevo año: LESSON 0. La introducción de conceptos básicos alrededor del hecho artístico por parte de Conxa, propicia un primer contacto con el proyecto y, en general, con los fundamentos del arte de hoy en día.
Después de la charla que tenía el kit como referencia, pasamos a la sala de audiovisuales y visitamos en pantalla el blog MMS, en donde recorrimos estos dos años de trabajo común con el resto de institutos participantes, y también se ilustró sobre la trayectoria del ESPAI 13, y su propuesta presente.
Acabamos la sesión con el ya conocido almuerzo elaborado por los propios alumnos. Nadie hizo mención, pero todos pensábamos en la ausente que, sin embargo, sobrevolaba por encima de nuestras cabezas, apenas perceptible, con la forma de un dios alado.
Gracias Conxa, Montse y Jordi, por acogernos un año más.
     
                                           Lorenzo Ariza, profesor de dibujo.




INSTITUT BELLVITGE. Donem el tret de sortida


Finalment nosaltres també donem el tret de sortida al projecte MMS. Encarem aquest segon any amb més ganes que l'anterior.

El passat 12 de novembre vam rebre la visita de la Montse Quer i la Conxa Antonio amb el seu kit d'art contemporani. La veritat és que, tot i que ja estàvem en sobre avís, ens ha sorprès una mica. Som un grup molt nombrós i divers i ens ha costat participar (sempre hi ha aquella por a equivocar-se que ens hem d'anar traient del damunt a poc a poc). Però ha estat un fantàstic punt de partida per començar a trencar tòpics i obrir les nostres ments a noves maneres d'entendre l'art.

Els elements del kit han donat peu a tota una sèrie de qüestions recurrents: el món de les idees, l'atzar...En definitiva tenir la capacitat de mirar-se les coses des d'un altre punt de vista més metafòric

Hem tingut també l'oportunitat de veure el bloc i conèixer que s'està fent en d'altres centres. Anirem fent visites al llarg del curs, amb la idea de redactar alguna entrada i participar més activament. A veure si ens en sortim.

Rebre els passis anuals per entrar a la Fundació Miró també ha estat d'allò més bé. 




dilluns, 17 de novembre del 2014

Institut Moisès Broggi. L'obra artística en el context d'exposició.

Per realitzar aquest treball d'estudi dels espais artístics vam aprofitar que tots els alumnes ens havíem dividit en cinc grups per desenvolupar grups d'artistes. També ha estat útil el fet de que tenim fotografiats els 3 espais en els que volem intervenir (de manera real o virtual): l'Espai 13 de la Fundació Miró, la biblioteca Caterina Albert i el nostre centre.

Cada un dels grups contestava una de les qüestions relacionades amb l'obra artística en el context d'exposició:

La primera questió era quin tipus d’espais d’expocisions podem tenir?. Els del grup 1 vam escriure que podem trobar dos tipus diferents, un son els espais publics com el metro, el carrer, etc… i els altres son els espais “privats” com per exemple, parets d’habitació buida o amb taules, al sostre, a les escales, a la cuina o també a un local com a un restaurant, bars, botigues etc....


La seguent questió estudiava tot alló que podem trobar en una exposició a més de l’obra. Per exemple podem trobar targetes o plaques amb el titol de l’obra, explicació i nom de l’artista, explicacións de les obres en un fulletó o en un cartell, Il·luminació especial, instal·lacions  que aplegui diferents obres, música, etc...  


El tercer grup, va contestar a pensar la manera en que es dirigeix l’obra al públic. Tenim varies maneres de dirigir una obra a aquelles persones que l’observen, per exemple es pot fer que el públic interactui. Això s’aconsegueix a base d’enquestes, preses d’opinions, entrevistes… També pot ser la pròpia obra la que s’adreça de manera clara i directa a l’espectador.

Els altres grups van estudiar la manera en que s'ha de preparar l'obra per exposar i també la manera en que es pot preparar l'espai per fer l'exposició.

Tot aquest treball serà molt útil quan comencem a fer propostes d'exposició.

A continuació us mostrem el document elaborat entre tots:


Quin tipus d’espai d’exposició podem tenir?
  • Espais públics. (Metro, carrer, parc…)
  • Espais ‘’privats’’.
    • Parets d’habitació buida, habitació amb taules, al sostre, escales, una cuina
    • Locals com bars, restaurants, botigues...


Què podem trobar en una exposició a més de l’obra?

  • Targeta o placa amb el títol de l’obra, explicació i nom de l’artista (al costat d’aquesta).
  • Explicació de l’obra en un fulletó o en un cartell.
  • Il·luminació especial.
  • Instal·lació que aplegui diferents obres.
  • Música.
  • Guies i/o dinamitzadors.
  • Programa de mà: “flyers”, tríptics…
  • Espectadors visitant l’obra.
  • Material que ha utilitzat l’artista per crear-la.
  • El comissari o (o el nom del mateix amb la informació necessària).
  • Gent participant.
  • Escrits i/o opinions més o menys relacionades amb l’obra com llibres, diaris, catàlegs, objectes...
  • Menjar i/o begudes.
  • Objectes annexes: cadires, taules…
  • Ambientació que afavoreixi la forma de veure l’obra.

Com es dirigeix l’obra al públic?
  • De manera que el públic interactui (enquesta, presa d’opinions, entrevistes… la pròpia obra que s’adreça a l’espectador).
  • Només observant-la.
  • Que l’obra tingui un o més punts de vista.
  • Que es mostri digitalment o bé en directe.
  • Mostrar l’obra de manera que aquesta interactui am un fons determinat.

Quina intervenció pot ser necessària fer prèviament a l’espai?.
  • Pintar l’espai (parets, terra, sostre, columnes…).
  • Posar/treure parets (dividir parets).
  • Instal·lar llums/il·luminació.
  • Prendre dades de l’espai (mesures).
  • Avaluar els materials.
  • Caracteritzar l’espai.
  • Marcar un recorregut.
  • Dividir l’espai per realitzar una distribució adequada per obra i elements complementaris.
  • Transformació de l’espai per adequar-lo a l’estil/rol que pot exercir la pròpia obra


Quina intervenció cal fer a l’obra per instal.lar-la a l’espai d’exposició?
  • Les obres poden aparèixer emmarcades de diferents maneres: amb pass-partout, amb una seqüència de marcs al voltant de l’obra… amb vidre...
  • Es poden trobar també enganxades amb diferents materials que poden ser cinta de pintor, cinta adhesiva, pinces, xinxetes, blue-tack…
  • Penjades amb fils des del sostre, deixant un espai entra la paret i l’obra.
  • Col·locades a sobre una superfície horitzontal (una taula, per exemple), aprofitant l’espai per crear una composició i plastificades o protegides amb un vidre.
  • Col·locades sobre una estructura giratòria que t’obliga a mirar l’obre des de diferents punts de vista.
  • Fotocopiades; ampliant la mida de l’obra.
  • Projectades (sobre una paret, un objecte, un edifici, etc.).
  • Enganxades sobre una paret, per exemple, amb vernís o cola.

Raquel G. i Berta N.

dimecres, 12 de novembre del 2014

Institut Ramon Berenguer IV. LA EXHIBICIÓN Y EL AZAR


Uno de los conceptos que se exploran en la primera sesión del MMS es el azar.
El azar se introduce en la práctica artística para poner en duda la capacidad de control total sobre nuestras acciones y para dirigir la mirada hacia un devenir creativo donde lo imprevisto tenga cabida.
Esta idea fue recogida el curso pasado por los alumnos de primero de bachillerato y lo incorporaron a la última práctica, la que hace referencia a la exhibición, para dejar una propuesta de trabajo que sirviera de punto de partida a los alumnos del curso siguiente (ver entrada del 2 de julio). Su propuesta consistía en enterrar una serie de cartones en el entorno natural del instituto y dejar que el paso del tiempo, las inclemencias del clima y el devenir natural de los acontecimientos dejaran su huella sobre ellos, lejos del control de los propios alumnos.
Al inicio del presente curso, los alumnos de primero de bachillerato artístico que actualmente participan del proyecto desenterraron los cartones, para recoger el testigo dejado por sus compañeros y proponerse una nueva acción que le diera continuidad.
Hasta aquí, todo correcto.
Pero el azar, atendiendo a su propia lógica de lo imprevisto, ha acabado por definir sus propias reglas, escapando de esos resquicios de control que todavía quedaban en esta acción. Los cartones fueron desenterrados y se pudieron apreciar los cambios sufridos, así como la presencia de diversos organismos vivos que colaboraban en la aceleración del proceso de metamorfosis.  Tras ese período de observación, fueron apilados en un rincón del instituto y señalizados con un cartel que indicaba que no se tocaran, a la espera de definir los pasos a seguir. Pero al día siguiente, para sorpresa de todos, los cartones habían desaparecido sin saber cómo ni porqué.
Cosas que pasan…sí. Y que en este caso han acabado por acentuar ese carácter caprichoso que el azar es capaz de poner en juego, dejando ocultas las causas, desmantelando cualquier plan previsto y sorteando las expectativas construidas desde una lógica habitual.
No se me ocurre un final mejor y por ello hemos decido que la mejor manera de homenajear su fuerza es dejar constancia del proceso con el registro fotográfico que se hizo de ello y que nos servirá de ahora en delante de ejemplo en futuras sesiones.