dimecres, 29 d’abril del 2015

ELS AMICS DEL JOHN. Diàleg amb Rita Ponce. Escola Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia

La segona part de la nostra experiència amb l'exposició de la Rita Ponce de León va consistir en crear els amics del John.

L'activitat va consistir en fer un treball d'introspecció personal. Cada un de nosaltres va imaginar una figura que sorgís d'algun record, d'alguna experiència o d'alguna intenció que volguéssim donar-li. Li vàrem donar forma dibuixant, modelant i pintant.



Aquests són els amics del John:


METZ

Metz està realitzant un salt de patinatge, d’aquí el seu nom. Des de petita practico aquest esport i el comparteixo amb la meva millor amiga i des de fa un any, amb la meva germana petita. És important per a mi.

BEN LEWIS

Ben Lewis es basa  en l’esport BMX, que és l’esport que més practico. Tot el que m’ha divertit, el que m’ha donat ganes de fer més és la BMX. Porta el nom d’un esportista que viu amb tranquil·litat però amb ganes. Els colors són la representació dels tatuatges que porta el Ben al seu cos.











DEGRADÉE

Degradée representa un conjunt de sentiments i pensaments que no surten a la llum a causa d’una aparença neutra que els recobreix, per tal de no destacar en cap sentit, amb por per no fer destacar aspectes negatius. Per aquest motiu, contrasta l’estaticisme de la figureta amb la combinació de colors càlids i la textura rugosa de la pintura.










MADISON

Madison representa l’experiència que vaig viure a NY. Era l’últim dia de l’estada a la ciutat i ens havien deixat temps per comprar. De cop em vaig adonar que estava fent tard i vaig començar a córrer sense parar mentre gaudia de tot el què veia, la gent, els edificis emblemàtics, l’ambient... L’experiència va ser gratificant i al final vaig arribar a temps.











TIME

Time representa la fortalesa, la llibertat. Té una postura reivindicativa, com reclamant alguna cosa amb un gest no violent. S’inspira en unes situacions passades d’aprenentatge que van incidir en la meva personalitat. Representa superació, voluntat, esperança, igualtat i amor. Està pintada amb els colors de l’alba i la posta de sol per simbolitzar el canvi.











PARÍS

París s’inspira en un record d’aquesta ciutat que va passar quan tenia 4 anys. Davant la Torre Eiffel, jo i el meu germà vam posar per una fotografia imitant la seva forma. A partir d’aleshores, quan viatjàvem amb la família reproduíem la mateixa postura. L’he pintat de color blau, que és el meu color preferit des de ben petita.









SHAIMA

Shaima està inspirada en el meu viatge a la Índia, amb les robes de les dones tan acolorides i tan diferents de com ens vestim a Europa. Porta el vel recolzat a l’espatlla i està en la postura de resar, un gest que també utilitzen per ballar.













ALAPATXUM


Alapatxum està inspirada en un gest que vaig aprendre a fer de petita en una actuació dels pallassos Tortell Poltrona. El gest consistia en fer moviments circulars amb una mà davant la panxa mentre amb l’altra et donaves copets al cap. Es tracta d’un exercici de coordinació, i recordo que vaig estar dies intentant-lo fer bé. El pallasso Tortell Poltrona cantava “A la patxum, patxum” mentre el feia el moviment.







CARCASONNE


La idea de Carcasonne sorgeix d’una excursió familiar al voltant d’un llac, a prop d’aquesta ciutat. Recordo com amb el meu germà anàvem saltant a peu coix mentre fèiem la passejada.
Els colors es corresponen amb el blau del cel i el verd dels arbres. 










En aquests moments, tots els amics pengen del sostre de la nostra aula de treball, comparteixen l'espai, i conviuen amb nosaltres.



Per concloure la nostra aproximació a l'exposició "Amb les teves pròpies mans" de Rita Ponce de León, volem expressar que ha sigut una experiència gratificant. Ens hem introduït al treball escultòric dialogant amb l'obra de l'artista, realitzant la nostra figura i exposant-les conjuntament com a treball de grup.

Ens ha servit per ampliar àmbits i idees en relació a l'art, combinant aspectes manuals amb aspectes conceptuals. Des de la conversa amb el comissari, Juan Canela, a l'aventura d'emportar-nos el John a casa, a realitzar un paral·lelisme entre les nostres històries, les nostres figures i les figures i les històries de la Rita. 

Ens hem sentit capaços de relacionar els diferents elements que han entrat en joc. Hem crescut i hem après en molts aspectes. L'activitat ens ha permès viure l'experiència del museu amb uns altres ulls i comprendre que també li podem donar continuïtat un cop fora, des de nosaltres mateixos. 

Per tot això, volem donar les gràcies a la Rita Ponce, a l'equip del MMS i a la Fundació Miró.
Ara, solament falta decidir COM ENVIEM EL JOHN DE TORNADA A CASA!





dimarts, 28 d’abril del 2015

BARCELONA - CIUTAT DE MÉXIC. CONVERSA Nº3. Rita Ponce de León amb l'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia


Preguntes: Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia
Respostes: Rita Ponce de León 

1.     ¿En qué momento decidiste dedicarte profesionalmente al arte?
A mi entender, es posible que la profesionalización del arte resulte contraproducente porque los tiempos para crear no coinciden siempre con las lógicas laborales más convencionales que exigen al artista definirse, producir y vender, competir y casi nunca detenerse. En términos prácticos soy una profesional del arte (me gradué de una escuela donde estudié la carrera de artes visuales y trabajo en ese terreno) y mi decisión se dio, como para otras personas, cuando opté por estudiar en la universidad. Sin embargo, no puedo rastrear desde cuándo me considero artista porque tal vez, en el fondo, no me ha resultado importante definirme como tal sino encontrar una manera de indagar en la realidad. Al fin, uno sigue cambiando y cambiando y reconfigurando qué es lo que está haciendo más allá de las categorías.

2.     ¿Dónde trabajas tus proyectos? ¿Tienes un taller? ¿Cómo es?
Trabajo mis proyectos en mi cocina. En general me gusta habitar espacios pequeños y sencillos y no acumular mis obras en casa o en el taller. Cuando me aburro de mi espacio, trabajo en bibliotecas (que luego resulta que poca gente usa) hay muchas en la ciudad. Antes tenía un taller, pero me di cuenta que trabajo mejor en la mesa de mi cocina, haciendo planes y dibujos. Igual en mi casa tengo un espacio al que llamo taller pero no lo uso tanto como la cocina. Generalmente, las instalaciones grandes las busco hacer en otros lugares que me sirven por épocas.
En mi espacio de trabajo hay una mesa, pequeños bocetos pegados en la pared, pinceles y papeles, libros que leo cuando trabajo y la computadora.

3.     ¿Tu obra es reconocida en México?
Creo que sí reconocen mi labor aunque por mucho tiempo he trabajado fuera de México y por aquí casi nadie sabía en qué andaba.

4.     ¿Las ideas te vienen por sí solas o trabajas para buscar la inspiración?
Trabajo bastante y luego al vagar, llego a conclusiones emocionantes que después encuentro incompletas, lo que me lleva a continuar. Trabajo muy cerca de otros también y en el convivir aparecen muchas ideas que me dan sentido, en general.

5.     ¿Por qué en la exposición del Espai 13 te basaste en la vida de tu amiga y no en la tuya o en la de algún otro conocido?
Decir que trabajé acerca de la vida de mi amiga es cierto y es una manera práctica de describir un proceso que tiene muchas capas. Lo hice en un plano personal, para acercarme a ella, porque le tengo cariño, pensé en crearnos un regalo a ambas. Eso es de mi interés muy personal pero quien quiera es bienvenido a preguntar por este aspecto.
Por otro lado, siempre trabajo simultáneamente sobre mí misma, no puedo evitarlo, me leo en todo lo que hago. Aparecer en mi trabajo es una consecuencia de trabajar sobre otros, no lo busco directamente. Si me refiero a mí en mis obras es para servir de puerta para algo que no me pertenece a mí sino a todos. A veces encuentro cosas buenas, otras veces me sorprendo para mal al ver que no puedo salir de ciertas recurrencias. A su vez, trabajo sin sentido porque si me ciño demasiado a una premisa, no encuentro ninguna diversión, me es necesario tener límites claros dentro de los cuáles vagar casi absurdamente para llegar a las ideas. Por ejemplo, una escena común en mi cocina, es mover mi cuerpo para encontrar imágenes. No sé qué es lo que hago realmente, me acuesto, me paro, muevo la cabeza, los brazos y allí me encuentro, encuentro las imágenes que literalmente me mueven y confío plenamente en que vale la pena compartirlas.

6.     El vídeo también hace referencia a la vida de tu amiga, ¿qué representa?
Hay dos videos. Uno, en donde se ve mi brazo, sosteniendo una vara que tiene dos fotos de personas, una en cada extremo. Para mí ese acto me hizo pensar en las relaciones humanas en constante movimiento, en equilibrio, por las fuerzas que nos trascienden. Eso fue lo que yo pensé pero puedes tú pensar cualquier otra cosa. El otro video lo hice con Laura, una amiga con la que hacemos videos ya desde hace un tiempo. Pusimos objetos pequeños sobre una mesa con tierra y jugamos a intercambiarlos o a simplemente cambiarlos de lugar. Pensábamos en cómo materializar una conversación, un ir y venir de ideas que componen un todo que cambia. 

7.     ¿Cuál era el propósito de la exposición? Por qué decidiste que se pudiesen tocar las piezas?
Es extraño hablar de un propósito en el arte. Si existe un propósito existe buen y mal resultado con respecto a ese propósito. En el fondo, puede que hasta en la ciencia se espere más la sorpresa que lo esperado. En este caso, no hay buen y mal resultado. Aunque parezca que las exposiciones anuncian certezas, no creo que este sea mi caso. Es un paso de muchos en la investigación sobre cómo nos vinculamos las personas, entre nosotros y a través de las cosas. Si la gente no hubiese tocado ni movido nada, aún así estaría bien pues me haría entender que esa necesidad (mover las cosas, relacionarlas) no existen, no les son importantes. O, podría entenderse también que la relación con la institución les pesa, que el museo les inhibe. Lo menciono imaginando esas ideas. Todo eso significaría un aprendizaje para mí. No sucedió así, las personas reaccionaron antes los objetos y el espacio. Eso, fuera de todo propósito, me da gusto naturalmente porque quiere decir que hay interés, curiosidad o que hay necesidad por vivir ese tipo de experiencia vinculante.

8.     ¿Has conseguido lo que querías que hiciesen los visitantes de esta exposición?
La respuesta anterior responder a esta, me parece.
Descripción: https://ssl.gstatic.com/ui/v1/icons/mail/images/cleardot.gif

dilluns, 27 d’abril del 2015

CATÀLEGS EXTRAORDINARIS. INSTITUT BELLVITGE


Des de l'institut Bellvitge durant el 2n trimestre hem estat realitzant els nostres projectes “catàlegs extraordinaris”. Tot i que ja feia temps que estaven realitzats fins ara no hem trobat el moment d'ensenyar-los, ja sabeu com funcionen els instituts, sempre amb mil coses alhora.

Aquí teniu tres dels projectes que pengen aquests dies de les parets del centre.
Mili Esono

Grup1. Real Art
Ramon, Limberg, Marc, David i Engel.

Nois interessats en l'esport: skate, bike, futbol de carrer, etc. I com no, interessats en el graffiti, la pintura en murs i tot aquest tipus d'expressió artística més urbana.
La seva idea era fer un mural que recollís diferents formes d'street sport, entenent aquests tipus d'esports com esdeveniments que s'apoderen de l'espai públic, el fan seu, improvisen amb l'entorn i el mobiliari urbà igual que pot fer-ho l'art plàstic urbà. El grup està format per cinc alumnes i cada un s'ha encarregat d'un esport. Tot i que el projecte va començar realitzant-se sobre uns plafons de cartró, finalment ha acabat ocupant una de les parets de l'institut.
La idea de treball era molt senzilla, però no per això ha deixat de ser efectiva; siluetes, colors plans, superposició de formes...sobre un fons d'esquitxos atzarosos i lliures de colors.





Grup2. Som artístic, 3.1
Carla, Paula, Manpreet, Joaquín.

La idea era realitzar un recull fotogràfic dels ULLS DE L'INSTITUT.  Entenent l'ull i la mirada com un element clau de la personalitat de les persones. I així acabar tenint un mural que alhora fos un recull de les diferents tonalitats de pell, colors d'ulls, formes de celles, pells més juvenils, d'altres marcades pels rastres de l'edat, etc.
Finalment s'han col·locat tots els ulls en una de les parets de l'institut. Ulls que tot ho veuen i que ens observen alhora que nosaltres els observem.
Aquest petit mural ha esdevingut també un lloc-joc on trobar i descobrir la persona que es troba darrere d'aquestes mirades.
Tot i que el recull arriba ja a 200 fotografies, el projecte continua en procés amb la idea d'aconseguir tots els ulls que formen la nostra comunitat educativa.






Grup3.
Brigitte, Bina, Tifany, Andrea, Iqra.

Un grup format majoritàriament per alumnes de fora de l'Estat, el projecte va començar com un recull de banderes, més concretament, de banderes dels seus llocs de procedència. Però ha anat canviant fins a convertir-se en un recull de les diferents nacionalitats presents a l'institut.
Hi ha hagut una recerca entre els membres de la nostra comunitat educativa per tal d'aconseguir un representat de cada un d'aquests diversos llocs de procedència. Després s'ha pintat sobre la seva cara la bandera del seu país d'origen.
Ara mateix les fotografies es mostren en una de les parets de l'institut. I ens ha ajudat a ser conscients de la gran multiculturalitat que trobem al nostre centre.




dimarts, 21 d’abril del 2015


dilluns, 20 d’abril del 2015

BELLVITGE - CIUTAT DE MÉXIC. CONVERSA Nº2. Rita Ponce de León amb l'institut Bellvitge

Seguint amb l'estimulant ritme d'entrades d'aquest bloc, aquí us deixem el vídeo elaborat pels alumnes de l'Institut Bellvitge. El muntatge és un recull d'impressions i preguntes que els alumnes han volgut compartir amb l'artista Rita Ponce de León, després d'haver vist la seva obra i d'experimentar amb la seva proposta expositiva a l'Espai 13. L'artista ha rebut amb entusiasme aquesta iniciativa dels alumnes i ens ha comunicat que hi treballarà al respecte i els farà una tornada amb molt de gust. Tan bon punt la tinguem, deixarem constància en aquest bloc tan actiu que compartim.




divendres, 17 d’abril del 2015

Intervencions en la Biblioteca Caterina Albert

Us presentem el darrer treball d’art contemporani de primer de batxillerat. Forma part del projecte MMS (Espai 13 de la Fundació Miró). Aquest projecte es desenvolupa a la matèria de Taller (batxillerat d’art). Es tracta d’unes intervencions i una proposta curatorial per la Biblioteca Caterina Albert (hem fet servir un model semblant al que es fa servir a l’apartat 500 Words de la revista Artforum, per aquesta raó, alguns textos estan escrits en anglès). Aquests treballs formen part de la nostra exposició d’abril.

Pinxar. Clàssics. Ingrid A., Laia S. i Cristina L.

We are the group Pinxar, and our project for Biblioteca Caterina-Albert is called “Clàssics”.
The work we’ve created consists of four hanging structures that simulate dripping ink emerging from the ceiling of the library. The mobiles have been created using thin wire for the elaboration of the inner structure, black endurable thread to connect them to each other and hanging them and lastly, black hot glue with the purpose of generating this ink effect.
The piece has undergone many changes since the original ideas. In the beggining, we were planning for the drippings of ink to emerge from an open book hanging upside down from the ceiling, or from a ‘tear’ placed on a window or wall
In the end, the group opted for the first option’s style, but due to technical issues and the upcoming deadline, we decided to remove the book element.
The figures our mobile is made of are representations of important and popular tales and novels in the world of literature. The works represented are the following: Red Riding Hood, Pinocchio, The Lord of the Flies, Ranpunzel, The Little Mermaid, Jack and the Beanstalk, Alice in Wonderland, Lolita, Around the World in Eighty Days, Cinderella and Snow White.
What we wanted to do with this piece was trying to accomplish what the viewers think and manage to indentify, without much difficulty, each figure and links it with its respective story. With this, we wanted to prove how deeply rooted the world of literature is in our current society since just some vague monochrome illustrations, without any kind of text or explanation are enough for us to associate them with the original books, allowing us to remember them and the stories they are portraying, which most of us know about and have enjoyed in the past.

Pop Up. Alejandra i Paula Díaz

We have always loved fairy tales and classic books since we were little girls. Comics and tales have been a very important part of our childhood, because these stories stimulated our imagination and they have guided us to the artistic field. So, when the idea of making an artistic intervention in a library was proposed to us, we immediately thought about developing a work that included some kind of books or comics. We have always associated tales and comics with the illustration’s world, because it is an area that we like, but this time we wanted to go further. We wanted to develop something more creative. We had a book when we were younger that we loved because it was different from others: some pages had volume. When you open a pop up book, you open too the emotion and the illusion of that history, and the the characters and the scenario come to life, giving the viewer different perspectives to interpret the work, so we decided that we wanted to do that.
To start our project we collected different books from the library and, also including our own book, and we used them as our first reference to know the possibilities that we had and to set an idea for our pop-up books. We also read a lot of pages on the internet and we watched videos to learn different pop-up techniques. After this process of recollecting information, we had to concrete our project. We shuffled different options, but we finally opted to make three books: a Superman comic, a fairy tale and an atlas.
Once we had in mind the three ideas, we did a long research to find pictures and illustrations. It was a very long process since it was difficult to find the right illustrations that matched together, and we had to retouch many pictures to achieve an uniform result.
To create our pop ups, all we needed were the printed pictures, scissors, utility knife and glue. We used a layered system of four or three layers, where each layer has a lot of slats (the characters, objects, etc) with different depths. It was a tough process because the technique requires a lot of precision and patience, but as we practised more and more, our abilities and technique improved.
The aim of our project is manipulating the books to convey emotions and stimulate the imagination of the viewer. Through the fairy tale book we want to commemorate our childhood by exposing the characters that everyone knows. With the Superman comic we want to capture that heroic figure, without forgetting the capitalist image of the United States. The atlas, besides the visual target, also adds other factors that are knowledge and culture. We wanted to express the cultural diversity that exists on the planet and we have mixed it implying that culture is from everyone.
The pop-up technique is a way to express that these stories are beyond words, and that these topics have a big impact in our society. We have loved these proceed because for us it is not only an academic project, but also a great personal experience.

GMR. The raining tale . Cristhian B., Laia G., Aina H. i Beth P.

Our group was created in october (2014) by four art students who wanted to do more projects: Laia, Aina and Beth. Before that we had done another projects in different subjects like Spanish. We were working fine and we decided to do the others works together. Later we introduced a new member, Cristhian. The name of this group is GMR, it means Give Me a Reason, we chose it because we don’t need anything for create something and we don’t believe that anybody can stop us.
The second project that we have done is The raining tale, it consists in the creation of little shapes from traditional stories and it was falling like raindrop. We shared the characters so everyone drew his drawings with the same minimalistic style. This idea at the first time was daring because each one have a personal style but at the outcome was great because it seems that the characters have been created by one person.
At first, we decided which characters we should do. Secondly everyone created in his sketchbook the personages and study how could they fall. We did different suggestions and after we refined the drawings. When all the figures seemed made by only one person we traced them with a pigment liner (0’8 mm for the outline and 0’4 mm for details). When we had finished the trace we began to scan our papers and we edited them using photoshop. Photoshop works by layers, if you want to something you should create different layers for different actions. Firstly we adjusted the levels of black and white and we corrected the mistakes. When we finished this task we duplicated the layer and we take the colours by original characters images and we painted our drawings. At the end we joined the layers, we duplicated them and we sent them to the printer.
When our teacher proposed us to make an artist contribution in a library we wanted to do it in the children zone because it had a lot of diversity and motivation for us. That project returns us to our childhood and it was a new experience because nobody made a project like this before. In these months, during the work, we could knew the others members better. The communication was essential for exposing our own ideas to the others. Everybody likes the experience and we involve in this so much, we can see that in the outcome. We would like to repeat the experience in the future because it was so assertive and we are so pleased with the result. The opening exposition day, all the childs enjoyed with the cartoons and they took a lot of pictures with them. They commented positively our work and it was very successful for us.

S.I.M.P.L.E. Laia M., Alba P, i Miriam R.

S.I.M.P.L.E és una instal·lació creada per tres estudiants de batxillerat artístic de l’Institut Moisès Broggi dins del projecte MMS, que forma part de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró i té com a objectiu posar en relació als alumnes de modalitats artístiques amb els creadors contemporanis.
Aquest treball té com a finalitat donar caliu a la biblioteca Caterina Albert, ja que la primera vegada que la vam veure ens va semblar un espai molt fred i, des del nostre punt de vista, creiem que hauria de ser més aviat un lloc càlid on poder sentir-s’hi a gust i com a casa. En aquest context i tenint en compte que la proposta s’havia de situar entorn la cultura, vam decidir donar-li un toc de color a l’edifici de parets impecablement blanques i fer-ho d’una manera creativa. Així doncs, volíem emfatitzar el món de les idees i, com la bombeta n’és clarament un símbol vam voler fer-la protagonista de la nostra obra.
El resultat de tots aquests pensaments ha estat, per tant, una pluja de divuit bombetes acolorides amb pintura acrílica i de maneres molt diverses (ratllades, amb punts, triangles, esquitxades…). A banda dels dos materials ja esmentats, per poder aconseguir l’ efecte d’estar penjades del sostre hem utilitzat silicona i fil de pescar, i les hem lligades a les bigues de la biblioteca.
Per entendre l’obra, pensem que és important entendre el títol que li hem donat, i és que S.I.M.P.L.E són un seguit de sigles que s’expliquen amb les paraules: sueña imagina muevete participa liberate espavila. Pensem que el títol s’adiu a la perfecció amb el missatge que hem volgut transmetre en tot moment. Tot i així, cal esmentar que aquest, no ha estat creat pel grup, sinó que es troba dins d’un còmic del 2010 anomenat “inadaptades” de Cecil Castellucci.
Per concloure aquesta breu explicació del treball ens agradaria assenyalar que estem molt agraïdes d’haver pogut participar en el projecte MMS i que estem especialment orgulloses del resultat que hem obtingut.

CS. Quina és l’experiència més important de la vostra vida? Cèlia i Sara

La nostra obra està inspirada en un projecte anomenat Humans of New York . L’autor és un fotògraf que captura instantànies de gent de Nova York amb qui, prèviament manté una conversa. Aquelles parts més essencials, les publica a la seva pàgina web juntament amb la seva fotografia.
En el nostre cas, la intenció principal consistia en representar les diferents personalitats dels ciutadans barcelonins.
El 14 de març ens vam trobar a Plaça Catalunya amb una càmera i la gravadora del mòbil. Les preguntes a fer eren tres: Com et definiries en una paraula? Quina és l’experiència més important de la teva vida? Quin consell donaries si fos dirigit a tot el món?
Com ens trobàvem en la part més turística de Barcelona, la majoria dels “entrevistats” no eren residents, però aquells que ho eren tampoc eren nascuts a Catalunya.
Gran part d’ells van mostrar-se molt oberts i amables a l’hora de respondre però també va haver-hi excepcions i sorpreses, sempre mantenint un mínim d’educació.
Aquest projecte l’hem realitzat per un motiu personal:Avui en dia, la gent segueix una rutina, dediquem part del nostre temps a escoltar-nos a nosaltres mateixos i no parem atenció al que existeix a l’interior de la resta. En aquest món hi ha una diversitat de gent impressionant, amb històries que els segueixen, un passat i un cúmul d’experiències que ningú té en compte des d’un punt de vista superficial.
Vam decidir cedir una mica del nostre temps per escoltar als altres, interessar-nos per tot allò que amaga una imatge intentant al mateix temps que ens servís per obrir-nos la ment, i descobrir el vincle que s’estableix entre nosaltres i l’entrevistat al confiar-nos una informació tan personal com la resultant.
Pel que fa a la presentació, aquesta consisteix en 3 marcs amb un fons negre, cada un amb 3 fotografies DINA4. A cada fotografia surt l’entrevistat de cap a peus, amb la seva resposta superposada en un petit rectangle blanc aproximadament situat per l’alçada de la cintura de la persona. Ens sembla una manera simple de presentar-ho, ni minimalista ni molt recarregada, tant sols amb allò imprescindible i l’essencial de la resposta de l’entrevistat destacant al centre de la imatge.
Com hem dit al principi, el nostre projecte està inspirat en Humans of New York, però tot i així al final ens ha servit per adonar-nos que els diferents factors amb els que ens hem hagut d’enfrontar, han acabat convertint-lo en un de molt més personal.

NUM53. Around Us. Mar P., Natalia ., Elena P. i Laura R.

Som un grup de quatre artistes, Laura ., Elena P., Natalia G. i Mar P., i ens diem NUM53.
El grup neix a Barcelona l’any 2014, i l’any 2015 s’introdueix una nova membre al grup, la Laura.
Us presentarem la nostra última obra, titulada Around Us, la qual la vam realitzar a BCN l’any 2015, consisteix en una gran obra amb quatre retrats en blanc i negre, de mida 7x13cm, un de casascuna de nosaltres envoltats per nou marcs de diferents mides. El primer marc és una cinta rosa de 7mm d’amplada, el segon és un conjunt de plomes de diferents colors de 2,5cm d’amplada, el tercer és el dibuix a ma de diversos mandales de 3cm d’amplada, el quart és un marc fet íntegrament de purpurina d’amplada 2cm, el cinquè és la repetició de quadres blancs i negres d’1cm cadascun fent en conjunt un marc de 3cm d’amplada, el sisè consisteix en la barreja d’aquarel.les de la gama sencera de colors fent d’amplada 3cm, el setè és una representació d’una cinta de cinema que d’amplada fa 1cm i l’últim marc és una tela estampada de flors de 5cm d’amplada.
Els materials que vam utilitzar per realitzar tot el conjunt de l’obra van ser: bolígraf blau, aquarel·les de diversos colors, plomes de colors, cinta rosa, purpurina, paper maché, cola blanca, pinzells, cartolina blanca, sprays daurat i marró clar, paper de vàter, tela estampada de flors, fil de cosir, agulles, didals, càmera semiprofessional i cinta de pintor.
Amb els marcs volem representar i expressar situacions o objectes quotidians que ens envolten i ens agraden especialment a cadascuna de nosaltres. Estem retratades de manera fotogràfica al centre de la obra per representar la societat actual i l’ésser humà en estat pur. El que volem expressar és que amb qualsevol situació o objecte normal sense cap indici de “creativitat” en ell pot servir d’inspiració o ens pot ajudar a crear, o tenir idees sense necessitar res més. Estem envoltats de creativitat, només cal posar en marxa la nostra imaginació i deixar-la volar, deixar la ment en estat pur d’imaginació.
Quan ens vam reunir per preparar i pensar el tema del treball inicialment ja sabíem que volíem fer una obra que ens representés, que portés una part de nosaltres. Al principi de reunir-nos van sortir moltes idees variades enfocades cap aquest treball, encara que no ens acabaven de convèncer i desprès de debatir durant una estona i de valorar cada idea, vam pensar de fer aquest projecte. Una obra que ens representés tant a nosaltres, però no com a centre de l’obra, sinó com a éssers humans que som, com a societat. I en segon lloc volem transmetre que sigui quin sigui l’objecte, paisatge, persona, etc…ens inspira.
La idea que voliem expressar i  transmetre en el treball s’ha aconseguit i en el cas del nom també ja que el nom “around us” (al voltant nostre) també ho expressa d’una manera clara. El món té creativitat i aquesta ens envolta, però has de saber veure-la.

Last Row. Point of view. Marcel V., Arnau G. i Xavi C.

Després de regirar i mirar diverses revistes relacionades amb el món de l’art contemporani, vam trobar una obra molt espectacular d’una instal·lació en tres dimensions d’un tamany considerable que trencava amb l’harmonia de l’espai. A partir d’aqui, vam realitzar una pluja d’idees molt general i vam anar suprimint idees fins a quedar-nos amb la intenció de realitzar una instal·lació la qual crees un efecte visual en el públic. Vam realitzar molts esquemes per tal d’arribar a la obra final, la qual es composta per una serie de formes geomètriques entrellaçades. Al principi, la idea era crear aquestes estructures amb fusta en volum, però a causa de la dificultat i la manca de temps vam canviar la idea, de fer-la en tres dimensions a fer-la en dues. El conjunt de la obra es bastant simple però alhora simbòlic i diferent.
L’obra completa només es pot veure des d’un punt de vista ja que l’obra està composta en diferents plans, una part en una paret exterior i una petita part en uns marcs d’uns vidres en l’interior. Si l’obra es mira correctament, les figures geomètriques es completen amb la part que està en l’interior i amb la part que està a l’exterior.
Un dels temes que ens va incomodar una mica va ser el color ja que volíem afegir-hi color i al final ens vam centrar en agafar un dels tres colors primaris i integrar-lo en un color molt bàsic com es el blanc, així trencant amb la senzillesa d’aquest color. Hem obtingut un resultat on els colors juguen entre ells, on el blanc predomina en quan a quantitat però, en aquest cas el blau, li dona un punt interessant i impactant a l’obra.
Per realitzar aquesta obra, bàsicament hem utilitzat cinta adhesiva de color blanc i blau.
Prèviament vam fer diversos dissenys de l’estructura de les formes geomètriques que volíem representar, a través d’ordinador amb un programa de disseny en tres dimensions. Un cop a la biblioteca vam projectar una perspectiva del nostre disseny amb un projector sobre la zona on volíem fer l’obra, i vam enganxar la cinta seguint la imatge projectada fins a obtenir el resultat final.
Des del principi, quan ens vam plantejar quina obra fer en la biblioteca Caterina Albert, teníem clar que volíem fer alguna cosa relacionada amb una instal·lació que jugues amb les tres dimensions. Al fer aquesta obra, volíem trencar una mica amb la senzillesa de l’espai i fer que l’espectador de l’obra s’involucres amb la creació, i que per un moment si veies l’obra de manera correcta, es sorprengues al veure la uniformitat de les peces.