dimecres, 29 d’abril de 2015

ELS AMICS DEL JOHN. Diàleg amb Rita Ponce. Escola Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia

La segona part de la nostra experiència amb l'exposició de la Rita Ponce de León va consistir en crear els amics del John.

L'activitat va consistir en fer un treball d'introspecció personal. Cada un de nosaltres va imaginar una figura que sorgís d'algun record, d'alguna experiència o d'alguna intenció que volguéssim donar-li. Li vàrem donar forma dibuixant, modelant i pintant.



Aquests són els amics del John:


METZ

Metz està realitzant un salt de patinatge, d’aquí el seu nom. Des de petita practico aquest esport i el comparteixo amb la meva millor amiga i des de fa un any, amb la meva germana petita. És important per a mi.

BEN LEWIS

Ben Lewis es basa  en l’esport BMX, que és l’esport que més practico. Tot el que m’ha divertit, el que m’ha donat ganes de fer més és la BMX. Porta el nom d’un esportista que viu amb tranquil·litat però amb ganes. Els colors són la representació dels tatuatges que porta el Ben al seu cos.











DEGRADÉE

Degradée representa un conjunt de sentiments i pensaments que no surten a la llum a causa d’una aparença neutra que els recobreix, per tal de no destacar en cap sentit, amb por per no fer destacar aspectes negatius. Per aquest motiu, contrasta l’estaticisme de la figureta amb la combinació de colors càlids i la textura rugosa de la pintura.










MADISON

Madison representa l’experiència que vaig viure a NY. Era l’últim dia de l’estada a la ciutat i ens havien deixat temps per comprar. De cop em vaig adonar que estava fent tard i vaig començar a córrer sense parar mentre gaudia de tot el què veia, la gent, els edificis emblemàtics, l’ambient... L’experiència va ser gratificant i al final vaig arribar a temps.











TIME

Time representa la fortalesa, la llibertat. Té una postura reivindicativa, com reclamant alguna cosa amb un gest no violent. S’inspira en unes situacions passades d’aprenentatge que van incidir en la meva personalitat. Representa superació, voluntat, esperança, igualtat i amor. Està pintada amb els colors de l’alba i la posta de sol per simbolitzar el canvi.











PARÍS

París s’inspira en un record d’aquesta ciutat que va passar quan tenia 4 anys. Davant la Torre Eiffel, jo i el meu germà vam posar per una fotografia imitant la seva forma. A partir d’aleshores, quan viatjàvem amb la família reproduíem la mateixa postura. L’he pintat de color blau, que és el meu color preferit des de ben petita.









SHAIMA

Shaima està inspirada en el meu viatge a la Índia, amb les robes de les dones tan acolorides i tan diferents de com ens vestim a Europa. Porta el vel recolzat a l’espatlla i està en la postura de resar, un gest que també utilitzen per ballar.













ALAPATXUM


Alapatxum està inspirada en un gest que vaig aprendre a fer de petita en una actuació dels pallassos Tortell Poltrona. El gest consistia en fer moviments circulars amb una mà davant la panxa mentre amb l’altra et donaves copets al cap. Es tracta d’un exercici de coordinació, i recordo que vaig estar dies intentant-lo fer bé. El pallasso Tortell Poltrona cantava “A la patxum, patxum” mentre el feia el moviment.







CARCASONNE


La idea de Carcasonne sorgeix d’una excursió familiar al voltant d’un llac, a prop d’aquesta ciutat. Recordo com amb el meu germà anàvem saltant a peu coix mentre fèiem la passejada.
Els colors es corresponen amb el blau del cel i el verd dels arbres. 










En aquests moments, tots els amics pengen del sostre de la nostra aula de treball, comparteixen l'espai, i conviuen amb nosaltres.



Per concloure la nostra aproximació a l'exposició "Amb les teves pròpies mans" de Rita Ponce de León, volem expressar que ha sigut una experiència gratificant. Ens hem introduït al treball escultòric dialogant amb l'obra de l'artista, realitzant la nostra figura i exposant-les conjuntament com a treball de grup.

Ens ha servit per ampliar àmbits i idees en relació a l'art, combinant aspectes manuals amb aspectes conceptuals. Des de la conversa amb el comissari, Juan Canela, a l'aventura d'emportar-nos el John a casa, a realitzar un paral·lelisme entre les nostres històries, les nostres figures i les figures i les històries de la Rita. 

Ens hem sentit capaços de relacionar els diferents elements que han entrat en joc. Hem crescut i hem après en molts aspectes. L'activitat ens ha permès viure l'experiència del museu amb uns altres ulls i comprendre que també li podem donar continuïtat un cop fora, des de nosaltres mateixos. 

Per tot això, volem donar les gràcies a la Rita Ponce, a l'equip del MMS i a la Fundació Miró.
Ara, solament falta decidir COM ENVIEM EL JOHN DE TORNADA A CASA!