dimecres, 29 de gener del 2014

Tret de sortida al IES Bellvitge



Sessió introductòria a l’IES Bellvitge


L’últim centre a incorporar-se al MMS d’aquest curs ha estat l’IES Bellvitge. Allà ens vam desplaçar el passat 15 de gener.


Mili Esono, la professora del grup de batxillerat participant i Mariló Fernández, component de la cooperativa d’artistes La Fundició (que enguany forma part del cicle de l’Espai 13 Arqueologia preventiva) ens esperaven al vestíbul per acompanyar-nos a l’aula de visual i plàstica, “la més maca del centre”, segons ens va puntualitzar una alumna. Era una aula lluminosa i amplia (de mida similar a l’Espai 13, vam assenyalar després) plena de pupitres, cavallets de pintor i dibuixos a les parets.


Allà vam conèixer els alumnes, un grup nombrós i divers. Com de costum,  primerament ens calia posar-nos còmodes i pròxims els uns dels altres, en cercle al voltant del nostre “kit-manta” de feltre gris plegat.



A la primera pregunta: “què és això de l’art contemporani?” sempre segueix un cert desconcert.

“Abstracte?” No sempre. “Surrealista?” Potser no.

“Una cosa estranya”, en això estaven tots d’acord. Bé, ja ho anirem veient.


Vam desplegar el kit i vam repartir els diferents components entre els alumnes. Intrigats els examinaven, els manipulaven. Unes llenties (per començar a cultivar), una lupa (per mirar amb més detall), un dau (per introduir l’atzar), una diana, una goma d’esborrar, una cinta mètrica, etc. Però:  “què tenen a veure amb l’art?”. “Cal buscar-hi  un sentit metafòric”, vam apuntar. I els vam acabar de desconcertar.

Primer amb timidesa, després ja amb més naturalitat, es va iniciar la conversa. Observar l’objecte, pensar i relacionar: Llenties: “per cultivar idees, potser? Cal regar-les? Alimenten? Les idees caduquen? es podreixen?” I ràpidament ho van entendre (això del doble sentit, de la metàfora). I, a partir d’aquí, tot va ser més fàcil i el feltre gris es va tornar a vestir amb les seves bossetes, capsetes i altres preciosos penjolls contenidors d’objectes.




Abans d’acabar vam presentar a Mariló Fernández. Alguns ja la coneixien. És una dona del barri, implicada en projectes artístics, educatius i socials. Ens va explicar la seva feina i ens va informar que els artistes de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona, aquest curs, exposarien també a Bellvitge, a un local que és diu Espai 14-15, prop de l’Institut, i que farien diversos actes i que, fins i tot, una de les artistes, pintaria part de la seva obra a aquest local. 


Abans de marxar vam fer plans: venir al museu, a l’Espai 13, a conèixer la Lúa Coderch, que ens explicarà la seva obra, visitar el local de Bellvitge, i… ja anirem veient.

Amb tot això, la sessió es va allargar força. Quan els vam acomiadar, els alumnes estaven força cansats i tots teníem molta gana.

Gràcies per les vostres atencions, IES Bellvitge, i fins aviat.


PD. Associació d’idees, associació d’imatges…

ESCOLA FREDERIC MISTRAL-TÈCNIC EULÀLIA AMB LÚA CODERCH

Un inflable de dimensions considerables, elaborat amb la imatge impresa del mur d’ònix del Pavelló Mies van der Rohe, divideix l’Espai 13. L’impacte en la nostra percepció en situar-nos al seu costat, també és considerable, doncs el nostre cervell oscil·la entre la confiança de saber-ne la qualitat tova d’un inflable i el desig incontrolable de comprovar-ho ometent la informació visual que la textura del mur d’ònix diposita en nosaltres, potser només per desviar la nostra atenció. En un punt de l’espai, a terra, hi ha una pila de diaris, format que ha adquirit la publicació d’aquesta exposició i que recullen totes i cadascuna de les obres que, d’una en una i només un dia, podrà veure qui es desplaci a la Fundació Joan Miró. En l’entrada referent al 23/01/14 (dia que ens ocupa), trobem el següent text: “Estranyament, en la mesura en què depèn de l’aparença, la confiança és una qüestió estètica.” 
Aquesta posada en escena va actuar com a teló de fons per a una trobada pausada i molt interessant en la qual l’artista va parlar amb els alumnes de moltes qüestions relacionades amb la professió artística: de la seva trajectòria, dels reptes amb els quals s’ha enfrontat a l’hora de formar part del cicle d’enguany a l’Espai 13, de la seva comunicació amb el comissari en rebre l’encàrrec, de l’elaboració de les obres, de la formalització final de l’exposició, de la dificultat i responsabilitat de manegar un pressupost, de treballar en el marc d’una institució, del seu paper com artista dins l’exposició, del disseny dels dispositius per exhibir les obres, etc.
Un absolut plaer.






dijous, 16 de gener del 2014

Trobada amb l’artista Lúa Coderch a la Fundació Miró

El passat 9 de gener tots els alumnes i professors d'art del Batxillerat Artístic de l'institut Broggi de Barcelona vam visitar la Fundació Miró. Gràcies al departament d’educació de la Fundació varem poder gaudir d’una conversa amb artista Lúa Coderch que actualment exposa a l’Espai 13. Ens va explicar la seva manera de treballar i gràcies a les preguntes dels alumnes vam poder analitzar la seva manera d’aproximar-se al fet creatiu, des de l’encàrrec que rep fa un any per part del comissari del cicle “” a la inauguració de la seva exposició “La muntanya màgica”.

L’artista i els nostres alumnes
Va ser molt interessant comprovar que els alumnes de segon de batxillerat es trobaben força còmodes amb aquest tipus de proposta conceptual, mentre que els de primer van viure la experiència d’una manera més freda. El viatge recorregut de primer a segon ha fet que facin seves les maneres de fer dels corrents avantguardistes de l’art.
Després vam poder visitar l’exposició temporal “Davant l’horitzó”, una mostra excepcional d’obres dels últims 100 anys que aplega tota mena de tècniques.
Algunes alumnes i un professor comenten una de les obres