Allò que amaguem i allò que mostrem. Catàleg extraordinari, IES Bellvitge

Tot i que els grups han treballat d'una manera força lliure i autònoma, s'han obtingut punts de confluència o interseccions i espais comuns. 

Us deixem una petita mostra d'alguns treballs que reflexionen sobre la frontera entre públic i privat, sobre allò que amaguem i allò que mostrem, aquelles coses que parlen de nosaltres i que, a fi de comptes, ens defineixen. 

 

Així el grup BAHM va reflexionar, segurament força influenciats sobre el treball vist a classe, sobre allò que volem mostrar conscientment i allò que amaguem. Van anar demanant a diferents persones de l'institut que escrivissin allò que primer se'ls hi passés pel cap en un full. Aquí  mostrem alguns dels díptics formats per la mirada del fotografiat per un costat i allò que ha volgut escriure en un paper per una altra banda.

El grup 4 walls també parla sobre petites coses que ens defineixen o que diuen molt sobre nosaltres com pot ser un objecte tant banal a priori com l'interior de la nostra nevera. En un principi el treball també havia d'estar format per díptics de l'interior de la nevera i els propietaris-família d'aquest. Però finalment, tot i que aquesta primera idea és sens dubte molt més interessant aquí mostrem només una versió formada per tríptics de l'interior, l'exterior substituint la imatge dels propietaris-família per una descripció d'aquesta.

El grup L'encre noire fa una recerca dins del nostre entorn més proper, en aquest cas l'institut, d'aquelles persones que han decidit fer-se quelcom tant personal  com un tatuatge. La seva primera gran sorpresa és que troben tatuats no només entre els seus companys, sinó també entre el professorat. Després de demanar permís per fotografiar els tatuatges graven un àudio on els entrevistats responen qüestions sobre el moment, el perquè, etc. Tot i que la idea inicial és fer un petit muntatge audiovisual amb imatges i àudio, de moment deixem els díptics que van fer per presentar el projecte.

El grup Egipcian lords va realitzar perfils de tots els companys de la classe. La idea inicial era crear amb aquests perfils una nova imatge al voltant del món egipci. Però ja sabeu com van aquestes coses. De moment el projecte encara està en procés. Deixem una petita mostra de l'aconseguit fins ara.

El grup Wild light ha fet un petit treball d'edició de foto combinant imatges d'ells mateixos interactuant amb imatges creades per ells digitalment jugant amb la idea de la geometria. Aquí teniu una selecció.

"After S.Hultén" comentaris de l'Institut Bellvitge

Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Bellvitge vam visitar el passat 13 de gener la Fundació Miró.
Potser la part més impactant, per novedosa, i perquè va crear moltes preguntes i incògnites en els alumnes, va ser la visita a l’espai 13 i la obra de la Sofia Hultén.
Per això, després de comentar les obres a l’aula, alguns dels grups de treball han fet un seguit de reflexions al voltant de les obres de la artista.

 

Som BAHM, i a nosaltres de l’exposició ens van cridar l’atenció els objectes modificats. Ja vam parlar allà mateix de la idea de col·locar-los directament al terra, treure’ls del pedestal. Però es què amb la modificació que han patit han perdut totalment la seva funció. Carretons que poden anar cap a tot arreu i que no van enlloc. Quina funció tenen ara? Això ens lliga amb els vídeos. Accions que no porten enlloc.
Treure per tornar a posar, ja siguin els objectes dels containers, o les sabates trobades al carrer.

4imagine també ens decantem pels carretons. I ens va venir una idea clau. Aquesta gira al voltant de les diferències de l’individu, dels diferents camins, de les diferents opcions, que finalment no van a parar enlloc. Cada roda mira cap a un lloc diferent que finalment no ens durà enlloc.

A Android Corner ens va cridar l’atenció el vídeo del contenidor. En aquest vídeo es veu a l’artista recollint de dins d’un contenidor objectes, modificant-los i introduint-los de nou en el contenidor.
Ens crida l’atenció l’acció repetitiva, de reciclatge sense ser-ho, com de cicle etern..
Personalment ens fa pensar en el propi reciclatge de l’art actual. Ens fa pensar en la idea d’apropiació d’alguna cosa ja feta, per modificar-la i tornar-la a presentar com a actual. Però després tornarà a patir el mateix procés. Pensem en la moda i la seva reinvenció basada sempre en tendències passades. I en el cicle infinit que això representa. 

A nosaltres, Wild Light, ens va cridar l’atenció el vídeo de les sabates. En aquest vídeo veiem a una persona, en aquest cas, la pròpia artista, caminant i de tant en tant aturant-se per canviar-se de sabates. Totes les sabates estaven desgastades, eren usades. A més podem intuir diferents mides.
Vam escollir aquesta peça perquè en un principi no la vam entendre. Però poc a poc, donant-li voltes vam veure que segurament  parlava sobre l’ús de les coses. Sobre donar-li un segon ús als objectes. Dels canvis, i dels objectes amb història prèvia. Aleshores, nosaltres interpretem d’aquest primer vídeo que a la vida tot va canviant i que tot té una història prèvia.

L'encre noir,  La persiana (Reality plural): Era una peça molt curiosa. Una persiana metàl·lica al centre de l’espai 13, de manera que dividia la sala en dos espais.. Cridava l’atenció ja que tenia unes dimensions grans en comparació amb la resta d’objectes de la sala.
Pensem que es relaciona amb la resta d’objectes de la sala, ja que també és un objecte amb la seva biografia,  tots són objectes reciclats, l’autora els hi dóna una segona vida.
El tema de les obres era les línies són temps.  En aquesta obra les petjades de la gent al llarg del temps han deixat marques (graffitis), la persiana s’ha anat modificant amb el pas del temps. Després l’artista ha desordenat aquestes petjades.

Els grups del Institut Bellvitge

 La veritat és que ens està costant donar forma a totes les nostres idees, ens deien els alumnes de l'Institut Bellvitge. Sí, aquesta és la realitat de qualsevol procés de creació artística!
Com el cicle d'enguany indica al seu títol...TEMPS; i és que sembla ser que, per nosaltres també és una idea clau.


Inspirats per inquietuds personals com els tatuatges, conceptes com la geometria i àrees com la fotografia o darrere alguns projectes artístics com Signs (Gilliam Wearing), després dels primers acords i posades en comú cada grup ha creat un nom i una petita imatge que els representa.


Gràcies per compartir-les amb nosaltres! 

 
 

4imagine. Som la Júlia, la Margarita, la Neus i l'Èric.  Moltes idees al cap, però finalment res concretat. Ens agradaria fer fotos on es mostrés el pas del temps. Però encara estem decidint la idea final.

Los aristogatos. Som el Nöel, el Víctor i el Limberg. La nostra idea és editar un petit vídeo-catàleg que documenti aquelles parets del barri on la gent ha deixat la seva marca en forma de grafittis, guixades, etc.

4 Walls. Som la Paula, la Laia, l'Anna i la Mari. La veritat és que les propostes eren molt diverses. Però finalment ens hem decantat per la creació d'un catàleg fotogràfic a manera de díptic on puguem observar diferents tipologies de famílies o persones associades a la imatge de l'interior de les seves neveres. Ens sembla interessant i ens sembla que es podran extreure un munt de conclusions. Neveres més buides, ordenades, caòtiques...productes més sans, fast food...tot un seguit d'informació que segurament ens donarà claus per descobrir diferents tipologires de persones, diferents tipus de famílies.

L'encre noir Som la Laura, la Sheila i la Ruth. La nostra idea gira al voltant dels tatuatges i el moment just en què les persones prenen aquesta decisió. Ens agradaria registrar d’alguna manera (per escrit, amb notes d’àudio, etc.) el record que les persones tenen del moment en què es van fer els seus tatuatges. Per què aquell i no un altre? Tenen algun significat concret? Encara no sabem quina forma li donarem al projecte. La idea inicial és ajuntar fotos i àudio.

Android Corner, i formem el grup l'Alejandro, el Rodrigo i el Marc. Ens interessa tot allò relacionat amb la tecnologia i volíem fer alguna cosa relacionada amb la obselescència dels aparells electrònics i el seu desús associat al pas del temps. Però la veritat és que encara estem intentant donar-li forma a aquestes idees i associar-les al nostre catàleg-projecte.

Egipcian Lords. Som el Juan Carlos, El Noel, el Dani i la Natàlia. El que ens agrada, com es dedueix amb el nostre nom, són les coses relacionades amb el mon Egipci. El nostre projecte tractarà de fer el màxim número de fotografies de gent perfil i objectes relacionats amb l’institut i després transformar-los en siluetes. I amb tot això ajuntar-ho i crear una sola imatge. Encara estem pensant quina serà la imatge final.

 

BAHM. Hem escollit aquest nom perquè són les inicials dels components del grup. Nosaltres som la Brigitte, l’Ariadna, l’Hector i el Min. A classe de cultura audiovisual després de la visita a l’espai 13 vam veure projectes d’alguns artistes que utilitzen la fotografia i el vídeo en les seves creacions artístiques. Ens ha cridat l’atenció l’artista britànica Gillian Wearing i el seu projecte Signs. El nostre projecte creiem que girarà al voltant d’una idea similar. Demanant a la gent que expressi un pensament privat que després serà exposat públicament.

Wild Light. Som la Núria, la Lídia, el Jhon i el Rodrigo. Ens agrada el dibuix i la fotografia. Volem que el nostre projecte vagi al voltant de la geometria. Pensem ajuntar les dues idees (fotografia i dibuix) i jugar amb la geometria i les figures impossibles  

 
 

Els jocs de l'obra de l'art, contemporània

Aquesta setmana tres Instituts han vingut a visitar l'Espai 13: Ramón Berenguer IV, Bellvitge i Moisès Broggi. Han estat molts els conceptes comentats i descoberts, allò que semblava llunyà va passar a ser un espai quotidià i l'exposició de la S.Hultén va acabar donant nou sentit a aquells objectes "oblidats". Vam mantenir uns espais de debat molt interessants que, de la mateixa manera que els significats de les nostres anàlisis, van quedar oberts. Els alumnes van donar nous sentits a preguntes que rebotaven dins dels seus caps les quals segurament, com els vídeos en loop de l'artista, tornaran a generar nous dubtes. Els jocs de l'art contemporani, entre l'humor i la reflexió, tot plegat emfatitzant en el procés, inici i meta d'algunes de les obres d'aquesta exposició.

Institut Bellvitge

El passat dijous vam conèixer als alumnes de l'Institut de Bellvitge i la seva classe, plena de cavallets i estàtues ben conegudes com La Venus de Milo. Va ser un entorn interessant per desplegar el nostre kit d'art contemporani i parlar del procés de creació.

La primera observació va ser constatar les grans diferències entre la sala de l'Espai 13 i la seva aula. Una de les característiques que més van cridar l'atenció va ser descobrir que, l'espai expositiu pot ser alterat, pintat, dividit... en definitiva, canviat, pels artistes que en ell exposen.

El nostre punt de partida va ser tancat per una diana etiquetada "Per afinar la punteria de les idees" ...i amb elles els vam deixar treballant, alimentant-les per fer-les créixer.

CATÀLEGS EXTRAORDINARIS. INSTITUT BELLVITGE

Des de l'institut Bellvitge durant el 2n trimestre hem estat realitzant els nostres projectes “catàlegs extraordinaris”. Tot i que ja feia temps que estaven realitzats fins ara no hem trobat el moment d'ensenyar-los, ja sabeu com funcionen els instituts, sempre amb mil coses alhora.

Aquí teniu tres dels projectes que pengen aquests dies de les parets del centre.

Mili Esono

Grup1. Real Art

Ramon, Limberg, Marc, David i Engel.

Nois interessats en l'esport: skate, bike, futbol de carrer, etc. I com no, interessats en el graffiti, la pintura en murs i tot aquest tipus d'expressió artística més urbana.

La seva idea era fer un mural que recollís diferents formes d'street sport, entenent aquests tipus d'esports com esdeveniments que s'apoderen de l'espai públic, el fan seu, improvisen amb l'entorn i el mobiliari urbà igual que pot fer-ho l'art plàstic urbà. El grup està format per cinc alumnes i cada un s'ha encarregat d'un esport. Tot i que el projecte va començar realitzant-se sobre uns plafons de cartró, finalment ha acabat ocupant una de les parets de l'institut.

La idea de treball era molt senzilla, però no per això ha deixat de ser efectiva; siluetes, colors plans, superposició de formes...sobre un fons d'esquitxos atzarosos i lliures de colors.

Grup2. Som artístic, 3.1

Carla, Paula, Manpreet, Joaquín.

La idea era realitzar un recull fotogràfic dels ULLS DE L'INSTITUT.  Entenent l'ull i la mirada com un element clau de la personalitat de les persones. I així acabar tenint un mural que alhora fos un recull de les diferents tonalitats de pell, colors d'ulls, formes de celles, pells més juvenils, d'altres marcades pels rastres de l'edat, etc.

Finalment s'han col·locat tots els ulls en una de les parets de l'institut. Ulls que tot ho veuen i que ens observen alhora que nosaltres els observem.

Aquest petit mural ha esdevingut també un lloc-joc on trobar i descobrir la persona que es troba darrere d'aquestes mirades.

Tot i que el recull arriba ja a 200 fotografies, el projecte continua en procés amb la idea d'aconseguir tots els ulls que formen la nostra comunitat educativa.

Grup3.

Brigitte, Bina, Tifany, Andrea, Iqra.

Un grup format majoritàriament per alumnes de fora de l'Estat, el projecte va començar com un recull de banderes, més concretament, de banderes dels seus llocs de procedència. Però ha anat canviant fins a convertir-se en un recull de les diferents nacionalitats presents a l'institut.

Hi ha hagut una recerca entre els membres de la nostra comunitat educativa per tal d'aconseguir un representat de cada un d'aquests diversos llocs de procedència. Després s'ha pintat sobre la seva cara la bandera del seu país d'origen.

Ara mateix les fotografies es mostren en una de les parets de l'institut. I ens ha ajudat a ser conscients de la gran multiculturalitat que trobem al nostre centre.