divendres, 22 de gener del 2016

Catàleg extraordinari: aquest any... és un catàleg científico-poètic

Us mostrem algunes imatges del catàleg extraordinari d'aquest curs. Es tracta a més d'una col.laboració amb el Museu de la Ciència (Museu Blau).
En aquest cas es tracta d’matges creades per il.lustrar una possible ruta artística al voltant de l’institut. Els alumnes de 1r de batxillerat van seleccionar un objecte o planta del terra.
Es tracta de figures que en principi no tenen cap valor però que gràcies a  la mirada de l’artista es converteix en un objecte extraordinari.
Algunes de les il.lustracions han estat retolades de manera que s’amplia la càrrega poètica.
Els treballs tenen una altra qualitat i ens ha facilitat ampliar el catàleg de tècniques i materials amb els que es pot treballar.
Aquest treball forma part de la llarga col.laboració amb la Fundació Miró.  Altres anys ja van fer exercicis semblants però enguany hem aprofitat que els alumnes de 3r fan un projecte semblant amb el Museu de la Ciència. Aquests treballs serviran per guiar els alumnes d’ESO.
Amb aquest enllaç podeu veure un treball previ que ens va facilitar la feina.

Us mostrem també algunes imatges del procés de creació.
Més endavant us mostrarem les il.lustracions científiques creades pels alumnes d’ESO.
Els alumnes han enmarcat aquests dibuixos .
Aquí teniu una mostra  d’algunes de les il.lustracions penjades al passadís de l’institut.

Ja som tots!!


Avui hem conegut als deu alumnes de l'Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia al voltant del kit d'aproximació d'art contemporani. Després de debatre sobre els jocs de paraules i adonar-nos que la cinta mètrica la voldríem per mesurar tant l'espai com les sensacions vam acabar per introduir l'atzar, jugant amb el dau que conté la bossa del nostre kit. Cadascú triava un número i el guanyador feia una pluja d'idees "què trobaríem dins del procés de creació en l'art contemporani?" I aquí teniu el resultat, atzarós, del nostre joc.



Eren les 8:00 del matí, engegar motors a aquestes hores.... Moltes gràcies! A partir d'ara començarem a cultivar.

diumenge, 17 de gener del 2016

Els jocs de l'obra de l'art, contemporània

Aquesta setmana tres Instituts han vingut a visitar l'Espai 13: Ramón Berenguer IV, Bellvitge i Moisès Broggi. Han estat molts els conceptes comentats i descoberts, allò que semblava llunyà va passar a ser un espai quotidià i l'exposició de la S.Hultén va acabar donant nou sentit a aquells objectes "oblidats". Vam mantenir uns espais de debat molt interessants que, de la mateixa manera que els significats de les nostres anàlisis, van quedar oberts. Els alumnes van donar nous sentits a preguntes que rebotaven dins dels seus caps les quals segurament, com els vídeos en loop de l'artista, tornaran a generar nous dubtes. Els jocs de l'art contemporani, entre l'humor i la reflexió, tot plegat emfatitzant en el procés, inici i meta d'algunes de les obres d'aquesta exposició.

dimecres, 13 de gener del 2016

El kit: entre la realidad, la metáfora y el misterio. 2ªparte

Casi se nos olvidan algunos textos rezagados, correspondientes a Yasmin Mouilida, del gurpo TAKING TEAM, y el resto de los miembros del cuarto grupo LE2S. Con ellos completamos la entrada El kit: entre la realidad, la metáfora y el misterio,  del Instituto Ramon Berenguer IV,


          Grupo: TAKING TEAM

-En mi opinión, existen dos aspectos en el proceso creativo: aquello que produce en el artista un impacto  sobre su conciencia a través de las ideas, visiones y conceptos que capta él mismo y a las que da forma; y las formas que crea, que pueden estar revestidas de belleza, utilidad práctica, color, palabras, sonidos musicales, etc.; de manera que detrás de la forma se halla la idea percibida a la cual el artista creador trata de dar expresión. En ese momento es cuando de verdad entra en juego el proceso creativo, el artista comienza inconscientemente a encontrarse con las cuestiones o fases de las que debatimos el pasado día.

            Yasmin Mouilida
     El profesor: definición teórica general de gran precisión con elipsis final. ¡Vaya!


            Grupo: LE2S

-El comodín para muchos pintores es la idea secundaria, terciaria… después de hacer una primera idea, un primer dibujo o un primer planteamiento. El comodín lo tenemos en la reserva por si fallamos en nuestro dibujo inconsciente o conscientemente. También muchos pintores suelen usar un ‘’metro‘’ con un oculto significado, el tiempo, aunque yo misma no podría ir más lejos de lo que esta palabra podría significar para ellos.

            Jéssica Brazález
            El profesor: ¡Uy, sí! Hay conceptos que dan miedo. Y eso del comodín… qué cosas… a mí no se me hubiera ocurrido nunca.

-Mi objeto era una libreta de contabilidad. ¿Qué puede ser una libreta de contabilidad referente a la creación de una obra artística? Siempre hay ideas rechazadas por ser demasiado jóvenes, ‘’Libreta para ideas corrientes‘’ recuerdo que ponía en la portada, ya que a las mismas les debes tu desarrollo, y como padre de ellas debes nutrirlas para que crezcan. Pero lo cierto es que mi objeto no fue el que más me interesó. Sí que lo hizo el de ‘’capturar el instante‘’, al cual le di vueltas y vueltas. ¿Es el paso del tiempo, la destrucción de la obra por la culpa de sucesos meteorológicos, algo parte de la misma obra, y por tanto aceptable e incluso admirable…? ¿O es una desgracia? ¿Cómo puede afectar el paso del tiempo al arte digital? ¿No es cierto que dentro de muchos años veremos el arte digital ‘’con menos calidad‘’ que la del futuro, donde tendrán más resolución por píxel todas las pantallas? Lo cierto es que fue una charla muy interesante sobre esos fundamentos en los que se posa el arte, y por ende el proceso creativo de una obra.

            Raúl Lara
            El profesor: vueltas y vueltas, o sobre lo genuino y la novedad. O las dos cosas a la       vez (comentario para despistar)

-‘’Per saber la mida‘’: dins la bossa del kit hi havia un metre: em va costar una mica pensar per què hi apareixia això, i gràcies als companys vaig poder veure que la mida i el pes són les coses més importants.

            Anna García

            El professor: Però... de què mida i pes estem parlant?


dimarts, 22 de desembre del 2015

Objectes amb possibilitats d'històries múltiples; Sofia Hultén

El treball de Sofia Hultén suposa una experimentació en el camp de la narrativa amb tot allò que ens trobem en el nostre dia a dia. Objectes que inicialment poden ser sabates, cadenes, carretilles o persianes es converteixen en detonants per a l'especulació sobre el sentit de la nostra relació amb el que ens envolta.

En la multiplicitat de capes de possible informació es troba també bona part de la definició d'un objecte. Encara que parlem d'informació emocional o de lectures laterals. L'exposició de Sofia Hultén suposa una pausa per a una sèrie d'objectes i una possibilitat per observar-ne els seus diversos moments.

Amb aquesta exposició tanquem l'any i amb ella començarem el 2016, just tornats de la nostra pausa nadalenca i en companyia de molts de vosaltres.

 

El kit: entre la realidad, la metáfora y el misterio.


Cuarto año de nuestra colaboración con la Fundació Mirò. Estos nuevos alumnos tienen tela. En la estupenda presentación por parte de MCarmen y Montse, los alumnos entraron en el berenjenal del concepto. Qué lío. ¿Qué es la medida y el peso? ¿Qué son las lentejas? ¿Qué la lupa? ¿Y la agenda? Fue divertido asistir a los trabalenguas, a los razonamientos laberínticos o con vueltas en círculo, a los barullos conceptuales, a las lentejas como semilla, crecimiento, y sobre todo, alimento. La creación como alimento (aunque el arte no dé de comer): esto todos podemos entenderlo.
El misterio de la creación artística, aunque asomando aún en ciernes, o aunque su sentido profundo aún no puede alcanzarles (o aunque nunca les alcance), ya campea por encima de sus cabezas, imponiendo su desconcierto. No es hablar de política, ni de economía, ni propiamente de nada en concreto. Las ideas, por ejemplo, son para que surja un dibujo, una obra… ¿pero para qué está el dibujo? ¿Para qué la obra? ¿Qué descubre ésta? ¿A qué se refiere? Si es buena, si es profunda, es, ante todo, misteriosa. Ya deja de ser una idea, deja de ser “sentimiento”, deja incluso de expresar nada, porque se adentra en un territorio intangible.
Pero mientras tanto está el lío. Obligar a los alumnos a pensar, opinar y redactar, es situarlos, sin duda por primera vez, ante la Teoría del Arte, con mayúsculas. Y los intentos son por ahora, los más, divertidos, ingenuos, algunos muy equilibrados, ninguno pretencioso.
Una primera aproximación a través del kit, y una primera presentación de nuestros cuatro clásicos, los grupos con el nombre de siempre, y con componentes nuevos, substituyéndose unos a otros, tan parecidos todos y tan distintos… ¿qué dirían ahora sobre los diferentes elementos del kit aquellos alumnos, ex alumnos  que estuvieron contemplándolo junto a nosotros hace ya cuatro años, y que a saber ahora por dónde andan?

Lorenzo Ariza



Grupo GYMP : 

-El jueves día tres  de Diciembre, organizamos una bienvenida para recibir a los miembros de la fundación Miró, con la función de presentarnos el proyecto e iniciar un debate interactivo, con la ayuda de una serie de objetos, repartidos entre nosotros.

Cada uno extrajo una conclusión sobre lo que pretendía enseñar el objeto, todos bajo el tema en general de “les idees”. Llegaron a aparecer conceptos y discusiones que jamás nos habíamos planteado, sobre cómo hay que organizar, repartir, elegir, desarrollar, e incluso medir. Todo indicaba que a la hora de desarrollar una idea, hay muchos factores que tener en cuenta antes de la ejecución de la obra.

También hablamos sobre el proyecto que se lleva a cabo en el “Espai 13” y todo aquello que puede generarse acerca del tema principal, que en este caso es “Cuando las líneas son tiempo”

Llama mucho la atención que de primeras parecíamos un grupo callado, pero  acabamos exprimiendo nuestras opiniones para crear una buena diversidad de pensamientos cada cual más interesante.

Diego Prieto

Lorenzo: buen, simpático y esforzado Introitus.


 -El azar: los elementos aleatorios que nos podemos encontrar a lo largo del día nos pueden dar ideas para la creación de obras, también en la propia creación de una obra se pueden cometer fallos o pueden ocurrir sucesos de los cuales pueden surgir nuevas obras.

La charla me gustó, fue entretenida y estuvo muy bien cómo las dos representantes de la Fundació Mirò nos daban paso para que nosotros expusiésemos y expresásemos nuestras ideas y puntos de vista.

Arturo Arjona
El profesor: ummmm

Grupo SORBITOS:

-Realmente no tengo ni idea por dónde empezar. Supongo que así se siente un artista cuando tiene que pensar en qué hacer, perdido. Y es que perderse en un mar lleno de opciones es muy fácil. Nunca sabes que corriente es la mejor solución y aunque tienes una idea muy clara en la mente, al intentar sacarla a la superficie todo se puede volver un poco borroso. ¿Y si nada es lo que parece? ¿Y si el destino quiso que tu idea se distorsionara? ¿Está mal sólo porque es diferente a lo que tú tenías pensado? Yo creo que la vida es un juego de cartas. A veces se gana y otras se pierde, pero siempre tienes el comodín. Esa carta aislada, que si eres inteligente, sabrás utilizarla para poder encontrar otras formas de ganar. La vida es un juego de cartas, sí, pero debes aprender a utilizar bien las tuyas. No tengo ni idea por dónde empezar, pero si se dónde quiero acabar. Así que con esta filosofía de vida, con esta forma de pensar, soy de los que creen que se puede salir a la superficie, soy de los que aunque todo se vea borroso sabrá aprovechar su comodín para llegar a la meta.
Ana Hoyos
El profesor: ¡Ooooooohhhh!

           -“Per començar a cultivar”. Toda obra tiene un inicio pequeño para llegar a ser una gran obra. Observando el punto de vista de mis compañeros, pensé en que las lentejas podrían ser el subsistir del artista, ya que  serían el manjar que éste consigue a través del arte. También, dada la cantidad de lentejas que había en la bolsa, se podría pensar en el “Brain Storming” que todo artista tiene al empezar una obra.
Óscar Pelegrín
El profesor: ¿Te refieres a la comida de verdad o al alimento del alma? Lluvia de ideas y lluvia de lentejas. Simpático aunque escaso.   


Grupo TAKING TEAM  
 
-Entre tants aspectes essencials està “trobar la paraula adequada”, que jo crec que és un dels més importants.
Trobar la paraula adequada vol dir escollir el nom que rep la nostra obra , és molt important el nom que rep. Es pot guiar per el seu contingut, però a cada persona li pot semblar diferents coses, no tothom veiem el mateix.
Jennifer Gómez
El profesor: Entonces estaría bien que cada cual le pusiera un nombre diferente, ¿eh?


-Capturar el moment. Es podria dir, que si veus alguna cosa que t’inspira, pots fer-l’hi una foto, o també, has de pensar en la manera de veure les coses. De moment no et pot agradar, no et pot inspirar, però pot ser dintre d’uns anys, o també podria ser dies, si que dóna un resultat.
O com mirem les coses... com les persones que porten ulleres, sense elles no veuen bé o veuen diferent, amb dificultat, i per això les necessiten.
I referint-nos a l’objecte o obra, podríem estar parlant d’un quadre, d’una escultura de qualsevol material, etc. Realment podria ser qualsevol cosa, ja que cada artista treballa millor o més còmode amb una material en concret o amb una manera de treballar. 

Nerea Carayol 
El professor: simple però precís, amb ulleres metafòriques.
 
 
 

Institut Bellvitge



El passat dijous vam conèixer als alumnes de l'Institut de Bellvitge i la seva classe, plena de cavallets i estàtues ben conegudes com La Venus de Milo. Va ser un entorn interessant per desplegar el nostre kit d'art contemporani i parlar del procés de creació.

La primera observació va ser constatar les grans diferències entre la sala de l'Espai 13 i la seva aula. Una de les característiques que més van cridar l'atenció va ser descobrir que, l'espai expositiu pot ser alterat, pintat, dividit... en definitiva, canviat, pels artistes que en ell exposen.

El nostre punt de partida va ser tancat per una diana etiquetada "Per afinar la punteria de les idees" ...i amb elles els vam deixar treballant, alimentant-les per fer-les créixer.



dijous, 17 de desembre del 2015

Comencem a treballar en grup aprofitant la visita de la Fundació Miró al nostre centre

Ens han tornat a visitar des del departament de pedagogia de la Fundació Miró. Per quart any, participarem al projecte MMS. 
Durant tot aquest curs el grup de primer de batxillerat d’arts del Broggi desenvoluparem un projecte d’aproximació a l’art contemporani dins de la matèria de Dibuix artístic.
En aquesta primera sessió hem treballat amb la Mari Carmen G. Mahedero. Enguany hem intentat començar d’una manera diferent. Hem aprofitat per començar a funcionar en grup a partir de tècniques i maneres de fer triades pels propis alumnes.
Hem pogut comprovar que sota pressió tenim alumnes que responen. Com podeu veure, l’ambient era molt participatiu.
S’han destapat capacitats relacionades amb molts talents: organitzadors, dinamitzadors, líders, documentalistes…
Al final de la sessió els alumnes van presentar les seves idees de manera sintètica.
Esperem treballar a partir de les idees que han aparegut després de les vacances de Nadal.