Ciutats educadores

Us deixem un vídeo enregistrat a l'Espai 13 amb motiu del programa Ciutats educadores de l'Ajuntament de Barcelona, que ha triat el projecte MMS per exemplificar alguns dels projectes que es duen a terme des del Departament Educatiu de la Fundació Joan Miró. 

L'Institut Moisès Broggi visita l'exposició de Lúa Coderch amb presència de l'artista i es poden escoltar algunes opinions sobre el projecte.

Esperem que us agradi!

De la línia a l'espai....(reflexions al voltant de l'horitzó i l'arqueologia al Ramon Berenguer IV)

"L’horitzó és pertot arreu. És força anònim, sempre canviant,

una espècie de basso continuo de la nostra percepció

més aviat frontal i sovint més que distreta.

En mans d’artistes, la situació canvia.

Els artistes es fixen en les coses, visibles o no,

i ens les mostren transformades,

com escenaris d’una nova consciència.

L’horitzó no és una excepció, ans al contrari.

En mans d’artistes, l’horitzó esdevé un lloc singular...".

Martina Millà

Pot l'horitzó ser un lloc? 

Podem passejar l'horitzó? 

Qué passaria si tinguéssim l'horitzó al nostre costat?

...els límits es transformarien en camins?

...en recorreguts que ens porten...a on?...

La línia de l'horitzó ens situa, ens orienta?
....la forma està condicionada per la nostra situació?

Aquestes són les reflexions inicials a partir de les quals els nostres alumnes han plantejat els seus propis projectes. Situant-se davant, al costat....Per un artista no es estrany decidir si hem de situar-nos davant o al costat. Potser la mirada de l'artista ha de combinar les dues posicions (observar i a la vegada experimentar)...

 

Arqueologia preventiva presenta un seguit de rutes 

que porten cap a diferents indrets des d’on s’interpel·la la memòria col·lectiva.

 Més que investigar sobre el passat, els projectes d’Oriol Vilanova, 

Lúa Coderch, Lola Lasurt i Antonio Gagliano organitzen un seguit de desplaçaments 

per la capa superficial de la memòria, 

per les formes que l’exercici d’historiar pren en el temps present.

Es rastregen, així, commemoracions, monuments, arxius, 

museus, reproduccions i d’altres formes d'expressió 

amb què la història es disposa, es relata i compareix 

a l’esfera pública. Descriure la memòria des de la seva 

epidermis ens permet aproximar-nos al treball topogràfic 

previ a tota excavació arqueològica, que, en aquest cas serveix 

per mapar les herències que han arribat fins 

als nostres dies i que estructuren la nostra relació amb el passat.

Punt de vista, espai, temps i mirada...

És possible deslligar l'horitzó de la posició?

La memòria és una ruta, o es quelcom que observem?

El rastre visual de la memòria està constituït pels seus objectes?

La divulgació de l'Art pot anar més enllà de la memòria?

Quina estructura visual pot adoptar la memòria?

Alumnes de Volum de 1r. de Batxillerat
 (Batxillerat d'Arts Visuals)
Professor Celso Pereira.

Tret de sortida al IES Bellvitge

Sessió introductòria a l’IES Bellvitge

L’últim centre a incorporar-se al MMS d’aquest curs ha estat l’IES Bellvitge. Allà ens vam desplaçar el passat 15 de gener.

Mili Esono, la professora del grup de batxillerat participant i Mariló Fernández, component de la cooperativa d’artistes La Fundició (que enguany forma part del cicle de l’Espai 13 Arqueologia preventiva) ens esperaven al vestíbul per acompanyar-nos a l’aula de visual i plàstica, “la més maca del centre”, segons ens va puntualitzar una alumna. Era una aula lluminosa i amplia (de mida similar a l’Espai 13, vam assenyalar després) plena de pupitres, cavallets de pintor i dibuixos a les parets.

Allà vam conèixer els alumnes, un grup nombrós i divers. Com de costum,  primerament ens calia posar-nos còmodes i pròxims els uns dels altres, en cercle al voltant del nostre “kit-manta” de feltre gris plegat.

A la primera pregunta: “què és això de l’art contemporani?” sempre segueix un cert desconcert.

“Abstracte?” No sempre. “Surrealista?” Potser no.

“Una cosa estranya”, en això estaven tots d’acord. Bé, ja ho anirem veient.

Vam desplegar el kit i vam repartir els diferents components entre els alumnes. Intrigats els examinaven, els manipulaven. Unes llenties (per començar a cultivar), una lupa (per mirar amb més detall), un dau (per introduir l’atzar), una diana, una goma d’esborrar, una cinta mètrica, etc. Però:  “què tenen a veure amb l’art?”. “Cal buscar-hi  un sentit metafòric”, vam apuntar. I els vam acabar de desconcertar.

Primer amb timidesa, després ja amb més naturalitat, es va iniciar la conversa. Observar l’objecte, pensar i relacionar: Llenties: “per cultivar idees, potser? Cal regar-les? Alimenten? Les idees caduquen? es podreixen?” I ràpidament ho van entendre (això del doble sentit, de la metàfora). I, a partir d’aquí, tot va ser més fàcil i el feltre gris es va tornar a vestir amb les seves bossetes, capsetes i altres preciosos penjolls contenidors d’objectes.

Abans d’acabar vam presentar a Mariló Fernández. Alguns ja la coneixien. És una dona del barri, implicada en projectes artístics, educatius i socials. Ens va explicar la seva feina i ens va informar que els artistes de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona, aquest curs, exposarien també a Bellvitge, a un local que és diu Espai 14-15, prop de l’Institut, i que farien diversos actes i que, fins i tot, una de les artistes, pintaria part de la seva obra a aquest local. 

Abans de marxar vam fer plans: venir al museu, a l’Espai 13, a conèixer la Lúa Coderch, que ens explicarà la seva obra, visitar el local de Bellvitge, i… ja anirem veient.

Amb tot això, la sessió es va allargar força. Quan els vam acomiadar, els alumnes estaven força cansats i tots teníem molta gana.

Gràcies per les vostres atencions, IES Bellvitge, i fins aviat.

PD. Associació d’idees, associació d’imatges…

ESCOLA FREDERIC MISTRAL-TÈCNIC EULÀLIA AMB LÚA CODERCH

Un inflable de dimensions considerables, elaborat amb la imatge impresa del mur d’ònix del Pavelló Mies van der Rohe, divideix l’Espai 13. L’impacte en la nostra percepció en situar-nos al seu costat, també és considerable, doncs el nostre cervell oscil·la entre la confiança de saber-ne la qualitat tova d’un inflable i el desig incontrolable de comprovar-ho ometent la informació visual que la textura del mur d’ònix diposita en nosaltres, potser només per desviar la nostra atenció. En un punt de l’espai, a terra, hi ha una pila de diaris, format que ha adquirit la publicació d’aquesta exposició i que recullen totes i cadascuna de les obres que, d’una en una i només un dia, podrà veure qui es desplaci a la Fundació Joan Miró. En l’entrada referent al 23/01/14 (dia que ens ocupa), trobem el següent text: “Estranyament, en la mesura en què depèn de l’aparença, la confiança és una qüestió estètica.” 

Aquesta posada en escena va actuar com a teló de fons per a una trobada pausada i molt interessant en la qual l’artista va parlar amb els alumnes de moltes qüestions relacionades amb la professió artística: de la seva trajectòria, dels reptes amb els quals s’ha enfrontat a l’hora de formar part del cicle d’enguany a l’Espai 13, de la seva comunicació amb el comissari en rebre l’encàrrec, de l’elaboració de les obres, de la formalització final de l’exposició, de la dificultat i responsabilitat de manegar un pressupost, de treballar en el marc d’una institució, del seu paper com artista dins l’exposició, del disseny dels dispositius per exhibir les obres, etc.

Un absolut plaer.

Trobada amb l’artista Lúa Coderch a la Fundació Miró

El passat 9 de gener tots els alumnes i professors d'art del Batxillerat Artístic de l'institut Broggi de Barcelona vam visitar la Fundació Miró. Gràcies al departament d’educació de la Fundació varem poder gaudir d’una conversa amb artista Lúa Coderch que actualment exposa a l’Espai 13. Ens va explicar la seva manera de treballar i gràcies a les preguntes dels alumnes vam poder analitzar la seva manera d’aproximar-se al fet creatiu, des de l’encàrrec que rep fa un any per part del comissari del cicle “” a la inauguració de la seva exposició “La muntanya màgica”.

L’artista i els nostres alumnes

Va ser molt interessant comprovar que els alumnes de segon de batxillerat es trobaben força còmodes amb aquest tipus de proposta conceptual, mentre que els de primer van viure la experiència d’una manera més freda. El viatge recorregut de primer a segon ha fet que facin seves les maneres de fer dels corrents avantguardistes de l’art.

Després vam poder visitar l’exposició temporal “Davant l’horitzó”, una mostra excepcional d’obres dels últims 100 anys que aplega tota mena de tècniques.

Algunes alumnes i un professor comenten una de les obres

INSTITUT BERENGUER IV. EXPOSICIÓ ORIOL VILANOVA

Dentro de nuestra colaboración con el proyecto MMS, hemos inaugurado este curso 2013-2014 con la visita anual a la Fundació Joan Miró, esta vez para asistir a la exposición Davant l’horitzó, y también al Espai 13, atendiendo a la instalación de Oriol Vilanova. Para muchos de nuestros alumnos de 1º de Bachillerato Artístico era su primera experiencia museística, puesto que los de 2º ya estuvieron presentes el año pasado en la muestra El llegat de Pollock.

La mañana comenzó con una interesante introducción por parte del comisario responsable de la serie de exposiciones que, bajo el título general Arqueologia preventiva, organiza la Fundació para este curso. Oriol Fontdevila, el comisario, indujo a los alumnos a un curioso ejercicio metafórico sobre la significación de aquello que estaban a punto de ver, poniéndolos en guardia ante la «rareza» de la obra del artista y adentrándolos, en un bautismo de fuego, casi iniciático, en un tipo de discurso artístico que hoy en día suele acompañar necesariamente a la obra. El hecho de ver a los alumnos in situ, ante un profesional del panorama artístico, fue desde luego una impagable experiencia casi extra sensorial. Para rematar, el descenso a las catacumbas de la Fundació estaba sembrado de claves, que bajo la tutoría del comisario, los alumnos debían solventar; claves icónicas, espaciales y sonoras. Interesantísimo pues el reto que más tarde, en los días posteriores, hubimos de explorar en las clases, en debates con los que intentamos dilucidar nuestras propuestas para el primero de los ejercicios, Perfils, del MMS. La complejidad conceptual de la propuesta de Oriol Vilanova, produjo una suerte de extravío general en los diferentes enfoques del asunto, extravío que, como suele ocurrir, va perfilando sus resultados muy poco a poco, pero a menudo con ideas por parte del alumnado descabelladamente sorprendentes: esperamos en breve mostrar unas cuantas de ellas en nuestro blog.

Por otro lado, la visita a la exposición Davant l’horitzó relajó un tanto los ánimos, pues nos enfrentábamos esta vez a una muestra, comparada con la anterior, tradicional, a pesar del eclecticismo temático de las obras. Los alumnos ya iban avisados, pues habían trabajado en clase a algunos de los artistas representados, con lo que, por primera vez, tuvieron ocasión de paladear su cercanía (fantástico poder ver a Christo en el audiovisual, montando su famosa muralla de tela), comprobando que un autor y su obra son otra cosa que un nombre y una foto en un manual de Historia del Arte.

Gracias de nuevo a la Fundació Joan Miró por hacernos tan fácil nuestra toma de contacto con ese mundo siempre sorprendente.