dilluns, 3 de febrer del 2014

De la línia a l'espai....(reflexions al voltant de l'horitzó i l'arqueologia al Ramon Berenguer IV)

"L’horitzó és pertot arreu. És força anònim, sempre canviant,
una espècie de basso continuo de la nostra percepció
més aviat frontal i sovint més que distreta.
En mans d’artistes, la situació canvia.
Els artistes es fixen en les coses, visibles o no,
i ens les mostren transformades,
com escenaris d’una nova consciència.
L’horitzó no és una excepció, ans al contrari.
En mans d’artistes, l’horitzó esdevé un lloc singular...".


Martina Millà


Pot l'horitzó ser un lloc? 

Podem passejar l'horitzó? 

Qué passaria si tinguéssim l'horitzó al nostre costat?
...els límits es transformarien en camins?
...en recorreguts que ens porten...a on?...

La línia de l'horitzó ens situa, ens orienta?
....la forma està condicionada per la nostra situació?

Aquestes són les reflexions inicials a partir de les quals els nostres alumnes han plantejat els seus propis projectes. Situant-se davant, al costat....Per un artista no es estrany decidir si hem de situar-nos davant o al costat. Potser la mirada de l'artista ha de combinar les dues posicions (observar i a la vegada experimentar)...












































































 

















































Arqueologia preventiva presenta un seguit de rutes 
que porten cap a diferents indrets des d’on s’interpel·la la memòria col·lectiva.
 Més que investigar sobre el passat, els projectes d’Oriol Vilanova, 
Lúa Coderch, Lola Lasurt i Antonio Gagliano organitzen un seguit de desplaçaments 
per la capa superficial de la memòria, 
per les formes que l’exercici d’historiar pren en el temps present.

Es rastregen, així, commemoracions, monuments, arxius, 
museus, reproduccions i d’altres formes d'expressió 
amb què la història es disposa, es relata i compareix 
a l’esfera pública. Descriure la memòria des de la seva 
epidermis ens permet aproximar-nos al treball topogràfic 
previ a tota excavació arqueològica, que, en aquest cas serveix 
per mapar les herències que han arribat fins 
als nostres dies i que estructuren la nostra relació amb el passat.

Punt de vista, espai, temps i mirada...

És possible deslligar l'horitzó de la posició?
La memòria és una ruta, o es quelcom que observem?
El rastre visual de la memòria està constituït pels seus objectes?

La divulgació de l'Art pot anar més enllà de la memòria?
Quina estructura visual pot adoptar la memòria?


Alumnes de Volum de 1r. de Batxillerat
 (Batxillerat d'Arts Visuals)
Professor Celso Pereira.