Un inflable de dimensions considerables, elaborat amb la imatge impresa del mur d’ònix del Pavelló Mies van der Rohe, divideix l’Espai 13. L’impacte en la nostra percepció en situar-nos al seu costat, també és considerable, doncs el nostre cervell oscil·la entre la confiança de saber-ne la qualitat tova d’un inflable i el desig incontrolable de comprovar-ho ometent la informació visual que la textura del mur d’ònix diposita en nosaltres, potser només per desviar la nostra atenció. En un punt de l’espai, a terra, hi ha una pila de diaris, format que ha adquirit la publicació d’aquesta exposició i que recullen totes i cadascuna de les obres que, d’una en una i només un dia, podrà veure qui es desplaci a la Fundació Joan Miró. En l’entrada referent al 23/01/14 (dia que ens ocupa), trobem el següent text: “Estranyament, en la mesura en què depèn de l’aparença, la confiança és una qüestió estètica.”
Aquesta posada en escena va actuar com a teló de fons per a una trobada pausada i molt interessant en la qual l’artista va parlar amb els alumnes de moltes qüestions relacionades amb la professió artística: de la seva trajectòria, dels reptes amb els quals s’ha enfrontat a l’hora de formar part del cicle d’enguany a l’Espai 13, de la seva comunicació amb el comissari en rebre l’encàrrec, de l’elaboració de les obres, de la formalització final de l’exposició, de la dificultat i responsabilitat de manegar un pressupost, de treballar en el marc d’una institució, del seu paper com artista dins l’exposició, del disseny dels dispositius per exhibir les obres, etc.
Un absolut plaer.
