divendres, 7 de febrer del 2014

Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se


Del 14 de març al 25 de maig de 2014 es podrà visitar a la Fundació Joan Miró l’exposició titulada Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Aquesta exposició és una mostra dels trenta-cinc anys d’activitat de l’Espai 13, i pensem que és una gran oportunitat (encara més en el context del projecte MMS) per conèixer el gran nombre d’exposicions que ha acollit des dels seus inicis i el que aquestes van significar dins la història i l'escena artística local.
Al web de la fundació, en l’apartat d’exposicions, podeu llegir un text que avança el seu contingut i més endavant us facilitarem la informació sobre les activitats previstes.
Segur que serà molt interessant!




Ciutats educadores


Us deixem un vídeo enregistrat a l'Espai 13 amb motiu del programa Ciutats educadores de l'Ajuntament de Barcelona, que ha triat el projecte MMS per exemplificar alguns dels projectes que es duen a terme des del Departament Educatiu de la Fundació Joan Miró. 
L'Institut Moisès Broggi visita l'exposició de Lúa Coderch amb presència de l'artista i es poden escoltar algunes opinions sobre el projecte.
Esperem que us agradi!


dilluns, 3 de febrer del 2014

De la línia a l'espai....(reflexions al voltant de l'horitzó i l'arqueologia al Ramon Berenguer IV)

"L’horitzó és pertot arreu. És força anònim, sempre canviant,
una espècie de basso continuo de la nostra percepció
més aviat frontal i sovint més que distreta.
En mans d’artistes, la situació canvia.
Els artistes es fixen en les coses, visibles o no,
i ens les mostren transformades,
com escenaris d’una nova consciència.
L’horitzó no és una excepció, ans al contrari.
En mans d’artistes, l’horitzó esdevé un lloc singular...".


Martina Millà


Pot l'horitzó ser un lloc? 

Podem passejar l'horitzó? 

Qué passaria si tinguéssim l'horitzó al nostre costat?
...els límits es transformarien en camins?
...en recorreguts que ens porten...a on?...

La línia de l'horitzó ens situa, ens orienta?
....la forma està condicionada per la nostra situació?

Aquestes són les reflexions inicials a partir de les quals els nostres alumnes han plantejat els seus propis projectes. Situant-se davant, al costat....Per un artista no es estrany decidir si hem de situar-nos davant o al costat. Potser la mirada de l'artista ha de combinar les dues posicions (observar i a la vegada experimentar)...












































































 

















































Arqueologia preventiva presenta un seguit de rutes 
que porten cap a diferents indrets des d’on s’interpel·la la memòria col·lectiva.
 Més que investigar sobre el passat, els projectes d’Oriol Vilanova, 
Lúa Coderch, Lola Lasurt i Antonio Gagliano organitzen un seguit de desplaçaments 
per la capa superficial de la memòria, 
per les formes que l’exercici d’historiar pren en el temps present.

Es rastregen, així, commemoracions, monuments, arxius, 
museus, reproduccions i d’altres formes d'expressió 
amb què la història es disposa, es relata i compareix 
a l’esfera pública. Descriure la memòria des de la seva 
epidermis ens permet aproximar-nos al treball topogràfic 
previ a tota excavació arqueològica, que, en aquest cas serveix 
per mapar les herències que han arribat fins 
als nostres dies i que estructuren la nostra relació amb el passat.

Punt de vista, espai, temps i mirada...

És possible deslligar l'horitzó de la posició?
La memòria és una ruta, o es quelcom que observem?
El rastre visual de la memòria està constituït pels seus objectes?

La divulgació de l'Art pot anar més enllà de la memòria?
Quina estructura visual pot adoptar la memòria?


Alumnes de Volum de 1r. de Batxillerat
 (Batxillerat d'Arts Visuals)
Professor Celso Pereira.

dimecres, 29 de gener del 2014

Tret de sortida al IES Bellvitge



Sessió introductòria a l’IES Bellvitge


L’últim centre a incorporar-se al MMS d’aquest curs ha estat l’IES Bellvitge. Allà ens vam desplaçar el passat 15 de gener.


Mili Esono, la professora del grup de batxillerat participant i Mariló Fernández, component de la cooperativa d’artistes La Fundició (que enguany forma part del cicle de l’Espai 13 Arqueologia preventiva) ens esperaven al vestíbul per acompanyar-nos a l’aula de visual i plàstica, “la més maca del centre”, segons ens va puntualitzar una alumna. Era una aula lluminosa i amplia (de mida similar a l’Espai 13, vam assenyalar després) plena de pupitres, cavallets de pintor i dibuixos a les parets.


Allà vam conèixer els alumnes, un grup nombrós i divers. Com de costum,  primerament ens calia posar-nos còmodes i pròxims els uns dels altres, en cercle al voltant del nostre “kit-manta” de feltre gris plegat.



A la primera pregunta: “què és això de l’art contemporani?” sempre segueix un cert desconcert.

“Abstracte?” No sempre. “Surrealista?” Potser no.

“Una cosa estranya”, en això estaven tots d’acord. Bé, ja ho anirem veient.


Vam desplegar el kit i vam repartir els diferents components entre els alumnes. Intrigats els examinaven, els manipulaven. Unes llenties (per començar a cultivar), una lupa (per mirar amb més detall), un dau (per introduir l’atzar), una diana, una goma d’esborrar, una cinta mètrica, etc. Però:  “què tenen a veure amb l’art?”. “Cal buscar-hi  un sentit metafòric”, vam apuntar. I els vam acabar de desconcertar.

Primer amb timidesa, després ja amb més naturalitat, es va iniciar la conversa. Observar l’objecte, pensar i relacionar: Llenties: “per cultivar idees, potser? Cal regar-les? Alimenten? Les idees caduquen? es podreixen?” I ràpidament ho van entendre (això del doble sentit, de la metàfora). I, a partir d’aquí, tot va ser més fàcil i el feltre gris es va tornar a vestir amb les seves bossetes, capsetes i altres preciosos penjolls contenidors d’objectes.




Abans d’acabar vam presentar a Mariló Fernández. Alguns ja la coneixien. És una dona del barri, implicada en projectes artístics, educatius i socials. Ens va explicar la seva feina i ens va informar que els artistes de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona, aquest curs, exposarien també a Bellvitge, a un local que és diu Espai 14-15, prop de l’Institut, i que farien diversos actes i que, fins i tot, una de les artistes, pintaria part de la seva obra a aquest local. 


Abans de marxar vam fer plans: venir al museu, a l’Espai 13, a conèixer la Lúa Coderch, que ens explicarà la seva obra, visitar el local de Bellvitge, i… ja anirem veient.

Amb tot això, la sessió es va allargar força. Quan els vam acomiadar, els alumnes estaven força cansats i tots teníem molta gana.

Gràcies per les vostres atencions, IES Bellvitge, i fins aviat.


PD. Associació d’idees, associació d’imatges…