Institut Ramon Berenguer IV.

PERFILS 2013-2014

Presentamos este año a los nuevos componentes de los grupos ya conocidos del curso pasado, capitaneados por un miembro ya experimentado, reincidente (por suerte o por desgracia) en el primero de bachillerato.

El ejercicio ha resultado arduo, en primer lugar, debido a las contingencias actuales relacionadas con la enseñanza en un instituto de secundaria (?) y, por otro lado,  a la complejidad de la propuesta del Espai 13, de la Fundación, (en concreto a cargo de los artistas Oriol Vilanova y Lúa Coderch). La reflexión sobre lo antiguo y lo nuevo, la recuperación arquitectónica y su propósito conceptual, obedeciendo a causas pseudoantropológicas, tal vez ideológicas, ha condicionado el ejercicio por el lado de la “recuperación” y de la “transformación”.

Cada grupo ha presentado su propuesta en torno a un objeto, o una idea. Desde las cabezas de barro heredadas de alumnos que han desaparecido hace tiempo del instituto, y que los actuales “rehacen” a su antojo, “mancillando” el semblante del pasado (o, con otros medios, el semblante propio),  pasando por la manipulación dental real y figurada de brackets (con la ayuda impagable de los correspondientes ortodontistas y sus magníficas imágenes), y por transformaciones anamórficas de objetos que definen a las personas, o imágenes nostálgicas del lugar en donde éstas han habitado toda su (aún no muy extensa) vida, o, finalmente, la inmolación de un soldadito de plomo, metáfora del juego infantil y la destrucción.

Así pues, vemos cumplido este nuevo inicio de andadura para el curso actual, en donde nos aguardan propuestas que, para nuestros alumnos, me temo se traduzcan en una línea mucho más conceptual o metafórica que la del año pasado. 

Grup1

GYMP: LYDIA JAREÑO, EVA GARRIGA, MIREIA RUIZ Y ANDRA AYALA. Trasformación-actuación sobre el propio rostro, desde el humor, 

el manga, la composición fotográfica, y la historia del arte.

Grup2

   TAKIN TEAM: JUDITH MATO, MARTA RUBIO, JORDI SORIANO.

Ortodoncia: el antes y el después y el, tal vez, un futuro siniestro o 

psicodélico alrededor de los… dientes.  

 

 

 

Grup3

  LE2S: POL EGEA, ANA RODRIGUEZ (objeto anamórfico), DAVID CANO (batalla) y LAURA TARAZAGA (evocación).

Se reúnen aquí tres propuestas para cuatro, con un desacuerdo fructífero: objeto anamórfico congénito a la cotidianidad, imagen evocadora de una calle, y el antes y el después de un soldadito de plomo, con película.

 

 

Grup4

  SORBITOS: ANDREA CANO, SINERGIE SAVIÑON, LAURA JIMÉNEZ Y KAROL LÓPEZ. 

Cabezas que antes fueron barro y ahora son… manifestaciones de la psicología, los deseos o tal vez la libido de cada cual.

Art conceptual al Broggi

Continuant amb el projecte MMS i després d'alguns exercicis de caire més tècnic (materials, perspectives... que podeu consultar amb aquest enllaç) hem treballat el desenvolupament de les idees artístiques a través de l'argument conceptual amb el que els artistes expliquen i fonamenten les seves obres. Aquest és un dels blocs que treballem al projecte MMS:

• La personalitat artística
• Les idees artístiques
• Les formes artístiques
• L'exposició dels treballs artístics

 Aquestes són algunes de les obres creades pels alumnes

Aquí podem veure algunes videocreacions

Adriana P. (Sombras del pasado)

Jiahao J. (Color)

Laura O. (Soul. After Plato)

Cada alumne ha estudiat i exposat a la resta de la classe la manera en que un artista contemporani descriu la raó de ser del seu treball (hem fet servir el web de la revista Artforum, en concret l'apartat 500 words).

Us mostrem un exemple d'un dels comentaris fets:

• Alumne: Jep C.
• Descripció tècnica i gràfica de la obra: són una sèrie d’olis de 8x10”. Als olis hi apareixen miners uigurs de jade de Hotan. També va fer un documental en vídeo del procés.
• Fonamentació conceptual que l’autor fa de la seva obra: L’autor va anar a Hotan perquè estava interessat en la producció de jade, material que representa riquesa, i per la riquesa la gent transforma la natura. Per això va voler pintar les mines de Hotan, pe la història. Va ser a Hotan durant l’estiu i hi havien tempestes de sorra cada dia. La sorra embrutava els olis, i els havia de netejar cada dos per tres. L’artista hauria pogut fer fotos i pintar els quadres en el seu taller a Pequín, però diu que  el procés és més important que l’obra. No hauria pogut tenir les experiències que va tenir amb els uigurs de Hotan a Pequín. També diu que no treballa en un marc realista. També que hi ha una ideologia darrera el seu art. No pinta el que pensa, sinó el que veu.

  Imatges dels procès de creació i exposició

A partir d'aquí cada alumne s'ha proposat escriure un breu text que descriu una possible obra conceptual, tant a nivell tècnico-formal com a nivell conceptual.

L'últim pas ha consistit en la realització d'aquestes obres. La major part dels alumnes han hagut de fer recerca de tècniques i materials i han hagut de reorientar la obra degut a problemes tècnics. Ha estat una setmana de molt aprenentatge.

INSTITUT RAMON BERENGUER IV AMB EL COMISSARI DEL CICLE ORIOL FONDEVILA

Projecte MMS - Oriol Fontdevila amb els alumnes de l'IES Ramón Berenguer IV from Fundació Joan Miró on Vimeo.

Aquí teniu un vídeo que hem editat de la visita dels alumnes de l'Institut Ramon Berenguer IV a l'exposició Ella corregeix els costums rient, d'Oriol Vilanova. Els va atendre el comissari del cicle Arqueologia preventiva, Oriol Fontdevila i estem segurs que pot ser d'interès per tots els grups. 

INSTITUT BELLVITGE A L'EXPOSICIÓ DE LÚA CODERCH

La muntanya màgica és el títol de l’exposició de Lúa Coderch que actualment pot visitar-se a l’Espai 13. En ella, l’artista planteja una dinàmica en la qual l’espectador és testimoni d’una obra diferent cada un dels 72 dies que dura l’exposició, evidenciant, d’aquesta manera, la insuficiència d’una experiència en present, ja que només en el cas d’acudir diàriament a la sala es podria tenir tota la informació del que allà succeeix. Amb aquesta proposta, la seva exposició requereix la seva presència diària i l’espai expositiu s’ha estructurat en dues àrees diferenciades, una que actua com a lloc d’exhibició pròpiament dit i una altra reservada i tancada, que funciona simultàniament com a magatzem i com a lloc de treball quotidià de l’artista. Aquest fet ha suposat un element a favor per les trobades amb els alumnes que participen en l’MMS, però també ho ha estat l’excel·lent predisposició de l’artista per compartir el seu treball amb ells. Per aquesta raó, tres dels quatre grups participants han pogut gaudir d’una sessió a on conversar amb ella, conèixer la seva obra, i veure com es desenvolupa aquesta exposició, tant des de la seva gestació, com des d’aquest dia a dia peculiar que proposa.

Aquest és el cas del grup de batxillerat artístic de l’Institut Bellvitge que en la seva visita del passat 13 de febrer va tenir l'oportunitat, no solament de veure l’obra exposada, sinó que també va poder accedir a l’espai reservat a on Lúa Coderch va mostrar als alumnes algunes de les peces exposades amb anterioritat, d’altres que ho seran en dies posteriors i els va parlar de com ha solucionat un disseny expositiu capaç de donar una resposta formal viable al dinamisme de la seva proposta. Tot un luxe per entendre l’abast d’una exhibició artística.

Un cop més hem d’agrair la generositat dels artistes de l’Espai 13 envers l’MMS. Moltes gràcies Lúa!

De qui és aquesta obra?

Al nostre taller del Moisès Broggi varem crear entre tots un vocabulari relacionat amb l'art contemporani i també varem estudiar amb la revista Artforum el treball teòric amb el que els artistes d'avui dia argumenten les seves creacions.

 Als alumnes els va cridar molt l'atenció el concepte d'apropiació i també el fet de que molts artistes únicament creaven el projecte i després encarregaven la realització de treball material a una altra persona. Alguns dels nostres alumnes estaven totalment en contra d'aquesta pràctica... inicialment.

El cas és que 3 alumnes de segon van idear conjuntament una proposta d'intervenció a l'institut. La seva obra girava al voltant de la idea d'un pur efecte òptic. Unes línies de color rosa que delimitaven dos poliedres i que ocupaven la part exterior i l'interior de l'ascensor de l'institut. Cada planta del centre té un poliedre diferent però la part central, la que ocupa la porta exterior i l'interior de l'ascensor són comunes a les dos figures.

Aquest projecte va anar a parar per casualitat al nostre taller. El professor de segon no podia dedicar més classes a l'assumpte. Aprofitant que nosaltres estaven treballant a primer el tema de l'art conceptual vaig decidir encarregar el muntatge de les línies roses a grups de 2 o 3 alumnes voluntaris durant algunes sessions. El cas és que s'ho van agafar com una cosa personal. D'alguna manera, un dels grups va ampliar el treball incloent també el dibuix del fons de l'ascensor a la porta exterior, de manera que l'efecte òptic es manté amb la porta oberta i tancada.

De manera que... de qui és aquesta obra ara?