Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sofia Hultén. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sofia Hultén. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de maig del 2016

Instal·lacions artístiques

A partir de la visita que vam realitzar a la Fundació Miró (exposició de Sofia Hulten a l’Espai 13) vam plantejar la posibilitat de treballar en grup per realitzar una sèrie d’instal.lacions artístiques des de la matèria de Dibuix Artístic.
Es tracta d’una activiat que correspón al bloc: Exposició del projecte MMS.
En el cas dels alumnes de 2n no va suposar un problema donat que ja han col.laborat entre ells de manera exhaustiva, tant en grups petits com grans.
En el cas de 1r vam veure que calia modificar determinades dinàmiques d’aula per problemes d’autonomia.
Creiem que els mateixos alumnes van aprendre a pactar, a liderar, a compartir i a responsabilitzar-se sobre tasques personals i sobre dates de lliurament.
Alguna de les obres va ser força efímera, com podeu veure a les imatges inferiors.
Tot i que no es tracta d’un treball rodó, pensem que paga la pena aturar-se un moment i reunir aquests treballs tan variats.
Tots els treballs van ser muntats pels alumnes a les diferents exposicions que s’han fet al centre o a la biblioteca Caterina Albert.
En la majoria de casos els alumnes van plantejar idees relacionades amb llenguatges contemporanis. No sembla que hagi estat un problema el fet de saltar-nos gairebé tota la història de l’art (ara estem estudiant les avantguardes i gràcies a la presentació dels treballs hem pogut observar que aquesta manera tan poc cronològica no suposa una mala introducció al tema de les instal.lacions).

dimecres, 9 de març del 2016

L' IES Consell de Cent "fa el tancament" de l'exposició de S.Hultén


Com vam compartir amb vosaltres pel facebook el dimecres de la setmana passada  els alumnes de 1r de Batxillerat ens van visitar. L'exposició de la Sofia Hultén va acabar el passat diumenge 6 i com "tancament" de totes les vostres visites, aquí us deixem algunes de les reflexions d'aquests alumnes.

Manipular, deformar, construir, alterar, intervenir, jugar, incidir, modificar, destruir, invertir i disgregar són algunes de les accions que realitza Sofia Hultén i es queda tant panxa.


Doncs totes elles ens fan replantejar una dimensió de l’Art que potser no n’érem conscients, la Sofia mostra el seu art, tal com l’entén, en un entorn urbà, quotidià i accessible per tothom i d’aquí, que encara ens costi més discernir-lo. A l’exposició s’hi presenten obres que es podrien considerar infinites, inacabades o inútils. Però aquí resideix la seva gran vàlua, documenta accions i mostra el resultat final, vol que l’espectador reflexioni sobre la funcionalitat dels objectes en detriment de l’estètica? o vol postergar accions en un espai temps ple de noves construccions?

Com sempre l’Espai 13 no deixa indiferent i ens posa un caramel a la boca que ens farà pensar. L’alumnat del batxillerat artístic va fer alguns croquis que van desenvolupar en l’examen trimestral del passat divendres.



Esperem que els hagi anat bon molt!

dimarts, 9 de febrer del 2016

"After S.Hultén" comentaris de l'Institut Bellvitge

Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Bellvitge vam visitar el passat 13 de gener la Fundació Miró.
Potser la part més impactant, per novedosa, i perquè va crear moltes preguntes i incògnites en els alumnes, va ser la visita a l’espai 13 i la obra de la Sofia Hultén.
Per això, després de comentar les obres a l’aula, alguns dels grups de treball han fet un seguit de reflexions al voltant de les obres de la artista.





Som BAHM, i a nosaltres de l’exposició ens van cridar l’atenció els objectes modificats. Ja vam parlar allà mateix de la idea de col·locar-los directament al terra, treure’ls del pedestal. Però es què amb la modificació que han patit han perdut totalment la seva funció. Carretons que poden anar cap a tot arreu i que no van enlloc. Quina funció tenen ara? Això ens lliga amb els vídeos. Accions que no porten enlloc.
Treure per tornar a posar, ja siguin els objectes dels containers, o les sabates trobades al carrer.

4imagine també ens decantem pels carretons. I ens va venir una idea clau. Aquesta gira al voltant de les diferències de l’individu, dels diferents camins, de les diferents opcions, que finalment no van a parar enlloc. Cada roda mira cap a un lloc diferent que finalment no ens durà enlloc.



A Android Corner ens va cridar l’atenció el vídeo del contenidor. En aquest vídeo es veu a l’artista recollint de dins d’un contenidor objectes, modificant-los i introduint-los de nou en el contenidor.
Ens crida l’atenció l’acció repetitiva, de reciclatge sense ser-ho, com de cicle etern..
Personalment ens fa pensar en el propi reciclatge de l’art actual. Ens fa pensar en la idea d’apropiació d’alguna cosa ja feta, per modificar-la i tornar-la a presentar com a actual. Però després tornarà a patir el mateix procés. Pensem en la moda i la seva reinvenció basada sempre en tendències passades. I en el cicle infinit que això representa. 



A nosaltres, Wild Light, ens va cridar l’atenció el vídeo de les sabates. En aquest vídeo veiem a una persona, en aquest cas, la pròpia artista, caminant i de tant en tant aturant-se per canviar-se de sabates. Totes les sabates estaven desgastades, eren usades. A més podem intuir diferents mides.
Vam escollir aquesta peça perquè en un principi no la vam entendre. Però poc a poc, donant-li voltes vam veure que segurament  parlava sobre l’ús de les coses. Sobre donar-li un segon ús als objectes. Dels canvis, i dels objectes amb història prèvia. Aleshores, nosaltres interpretem d’aquest primer vídeo que a la vida tot va canviant i que tot té una història prèvia.




L'encre noir,  La persiana (Reality plural): Era una peça molt curiosa. Una persiana metàl·lica al centre de l’espai 13, de manera que dividia la sala en dos espais.. Cridava l’atenció ja que tenia unes dimensions grans en comparació amb la resta d’objectes de la sala.
Pensem que es relaciona amb la resta d’objectes de la sala, ja que també és un objecte amb la seva biografia,  tots són objectes reciclats, l’autora els hi dóna una segona vida.
El tema de les obres era les línies són temps.  En aquesta obra les petjades de la gent al llarg del temps han deixat marques (graffitis), la persiana s’ha anat modificant amb el pas del temps. Després l’artista ha desordenat aquestes petjades.


dimarts, 26 de gener del 2016

VISITA DEL RAMON BERENGUER IV A LA EXPOSICIÓN DE SOFIA HÚLTEN



 
   Se abren los sentidos a estas propuestas del Espai 13. Es la primera vez que los alumnos suben a la Fundació, y se encuentran con lo que se encuentran en los sótanos. Menos mal que para transitar por este Hades del arte joven en Barcelona, contamos con guías con los que surcar las tenebrosas aguas. Ante la propuesta de Sofia Húlten, se hicieron necesarias las explicaciones, las preguntas y las respuestas. No, en realidad, por lo que unas y otras contienen, sino sobre todo por la necesidad de avanzar en el discurso del Arte Contemporáneo, de permanecer en corro allí sentados, seguramente ante lo inexplicable, lo raro o lo nuevo, lo banal o lo muy profundo que alguno tal vez encontró.
   Quan les línies són temps… ¿qué es ese vídeo? ¿Qué esa carretilla? ¿Qué esos recipientes de plástico?
  
  He aquí la respuesta de Ana Hoyos, una alumna que libre y voluntariamente nos entregó esto:  


Blanco, blanco y más blanco. Bicicletas desmontadas, una persiana, carretillas, dos videos y mucho, mucho ruido. Llegó un momento de la visita donde el ruido de fondo no salía de mi cabeza; cada vez me costaba más escuchar a la gente. No podía apartar la vista del video. Camina y camina, para, se cambia de zapatos, camina y camina, para, se cambia de zapatos y así todo el rato, sin parar. Un ciclo sin fin. Las preguntas vuelan de un lado a otro, la incertidumbre aumenta por momentos y yo me siento más perdida que nunca entre cuatro paredes blancas. Busco algo en la sala, algo que me haga entender la obra, porque quiero, deseo encontrarle algún sentido, me gustaría ir más allá pero me siento bloqueada. ¿Será por culpa de ese maldito sonido de fondo? ¿Acaso tanto blanco no es bueno? Siento como poco a poco se me duermen las piernas, el frío llega a mis manos y por fin me pregunto: ¿acaso tiene que tener sentido? ¿No puedo simplemente ver una persiana, carretillas o dos simples videos? ¿Por qué buscarle los tres pies al gato? Me siento presionada. Y lo digo en voz baja. Me siento presionada. Nadie me escucha pero no es la última vez que hablo. Me siento presionada digo otra vez, me siento agobiada y enfadada, porque el tiempo corre, porque nadie sabe nada y el ruido de la calle no cesa. Tengo las manos frías pero un sudor me recorre por la espalda. Miro a mis compañeros, miro a todas partes menos a la proyección de la pared. Porque esa mujer caminando solo me provoca dolor de cabeza y no sé qué hora es, pero para mí el mundo se ha parado, o al menos el mío. Me siento estancada y solo quiero que el video avance, que me sorprenda y después de ver la misma escena cientos de veces, por un momento cambie. Pero el tiempo no se ha parado, el mundo sigue dando vueltas y yo voy a seguir viendo la misma escena cientos de veces más. Así que rio, rio y rio. Y no puedo parar de reír. Y de la risa paso al llanto, y de un momento al otro sigo con las piernas dormidas, sigo con las manos frías, sigo con dolor de cabeza, con un video cíclico y la cara mojada por culpa de las lágrimas. Y los de mi alrededor se pensaban que reía de alegría, pero no, lloré de nervios porque salí del Espai 13 de la misma manera que entré, sin entender nada, salí sin respuestas y con pares de zapatos colgando en mi cabeza, dando vueltas de aquí para allá. Nunca en mi vida me había sentido tan tensa, tan vacía. Y no sé si está experiencia me ha cambiado para bien o para mal, pero tengo claro que algo dentro de mí cambió, algo se rompió y aunque no me gustó para nada las sensaciones que viví, al menos, las sentí intensamente.

divendres, 22 de gener del 2016

El passat divendres vam fer la primera visita a la Fundació Miró d’aquest curs. Vam reunir tot el batxillerat d’arts per visitar una exposició que serveix per conèixer la gènesi de l’obra més interessant d’en Joan Miró. També vam visitar l’obra d’una artista contemporània que exposa a l’Espai 13: la Sofia Hulten.
 
Totes dues mostres es podrien resumir amb el títol L’aventura de crear/el procès per sobre del resultat final.
A ambdues mostres vam treballar en grups:
Exposició de la Sofia Hulten: vam preparar el nostre proper exercici basat en el món de les idees artístiques: es va crear un espai de debat a partir de les idees que generava l’obra exposada. Per desgràcia l’artista no va poder acompanyar-nos aquesta vegada.
 
Exposició Miró i l’objecte: en Miró va anar aplegant diferents objectes al llarg de la seva vida. Analitzant la seva obra es veu perfectament que aquests objectes van ser molt importants com a referència de moltes obres posteriors. Cada grup d’alumnes va generar un museu imaginari semblant. Aquest servirà per anar desenvolupant l’obra col.lectiva del grup (esperem mostrar-vos aquesta molt aviat).
Aquesta setmana començarem a desenvolupar tot el material generat, grup per grup.

diumenge, 17 de gener del 2016

Els jocs de l'obra de l'art, contemporània

Aquesta setmana tres Instituts han vingut a visitar l'Espai 13: Ramón Berenguer IV, Bellvitge i Moisès Broggi. Han estat molts els conceptes comentats i descoberts, allò que semblava llunyà va passar a ser un espai quotidià i l'exposició de la S.Hultén va acabar donant nou sentit a aquells objectes "oblidats". Vam mantenir uns espais de debat molt interessants que, de la mateixa manera que els significats de les nostres anàlisis, van quedar oberts. Els alumnes van donar nous sentits a preguntes que rebotaven dins dels seus caps les quals segurament, com els vídeos en loop de l'artista, tornaran a generar nous dubtes. Els jocs de l'art contemporani, entre l'humor i la reflexió, tot plegat emfatitzant en el procés, inici i meta d'algunes de les obres d'aquesta exposició.

dimarts, 22 de desembre del 2015

Objectes amb possibilitats d'històries múltiples; Sofia Hultén

El treball de Sofia Hultén suposa una experimentació en el camp de la narrativa amb tot allò que ens trobem en el nostre dia a dia. Objectes que inicialment poden ser sabates, cadenes, carretilles o persianes es converteixen en detonants per a l'especulació sobre el sentit de la nostra relació amb el que ens envolta.

En la multiplicitat de capes de possible informació es troba també bona part de la definició d'un objecte. Encara que parlem d'informació emocional o de lectures laterals. L'exposició de Sofia Hultén suposa una pausa per a una sèrie d'objectes i una possibilitat per observar-ne els seus diversos moments.

Amb aquesta exposició tanquem l'any i amb ella començarem el 2016, just tornats de la nostra pausa nadalenca i en companyia de molts de vosaltres.