INS RAMON BERENGUER IV. Visita a l'exposició Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se

Estupenda visita (que nos ha servido para cerrar por este año nuestra colaboración con la Fundació), a la exposición  “Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se”, guiada por el comisario Manuel Segade, con el que a modo de interesante relato, deambulamos de obra en obra hasta cubrir la panorámica conmemorativa de los treinta y cinco años del Espai 13.

IDEES

Luego, una vez acabado el recorrido, los alumnos se organizaron por grupos, para asaltar a los turistas, y a modo de figurantes o estatuas humanas, hacer que éstos participaran en la “muestra” de las tarjetas del ejercicio IDEES. 

 

Añadimos su definitiva instalación, ya de vuelta a la normalidad, en el instituto.

 

 CATÀLEG EXTRAORDINARI

Además contamos ya con los resultados de nuestra intervención en los “paneles” rescatados del año pasado, en el apartado CATÀLEG EXTRAORDINARI II, en donde los alumnos vuelven a posar con sus respectivos resultados: mismo lugar, mismos componentes, en un día más soleado. Incluímos también las fichas de los objetos utilizados.

GYMP:

 

LE2S:

 

SORBITOS:

 

 

  TAKING TEAM:

 

 

Professor: Lorenzo Ariza

Alumnes de Tècniques graficoplàstiques, 1r de Batxillerat

De la línia a l'espai....(reflexions al voltant de l'horitzó i l'arqueologia al Ramon Berenguer IV) -2-

Punt de vista, espai, temps i mirada...

És possible deslligar l'horitzó de la posició?

La memòria és una ruta, o es quelcom que observem?

El rastre visual de la memòria està constituït pels seus objectes?

La divulgació de l'Art pot anar més enllà de la memòria?

Quina estructura visual pot adoptar la memòria?

L'Arqueologia s'apropa a la memòria a partir de les restes materials que una cultura ens ha deixat. Per observar el rastre es necessari ordenar el terreny. Aquesta necessitat d'ornedar el terreny, de situar els objectes per poder tenir una memòria operativa, és una necessitat compartida amb aquells pintors que a voltants del s.XIII comencen a pintar escenes que transcorren en el temps. Memòria i succés porten implícita la idea de ordre. Potser per això tant l'Arqueologia com la pintura gòtic i Renaixentista, comparteixen la quadrícula com element fonamental per organitzar l'espai. 

A l'aula reflexionem amb els alumnes sobre aquest fet....

A partir d'aquestes reflexions i de l'apropament al treball desl artistes del LAND ART, hem elaborat un projecte/acció que vincula l'Arqueologia i la pintura a partir de l'ús de la queadrícula. L'ordenació del  territori implica una mirada cartesiana, la diferència està en el punt de vista. La necessitat mètrica del Arqueòleg o la narrativa del pintor...L'horitzó és així una aparició inesperada, un límit, una descoberta que fem al parar els peus al terra...

Alumnes de Volum de 1r. de Batxillerat

 (Batxillerat d'Arts Visuals)

Professor Celso Pereira.

VISITA A LA FUNDACIÓ MIRÓ. Escola Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia.

Aquest 3r trimestre de curs hem visitat les exposicions de la Fundació Miró amb una doble intenció, fer una visita guiada per l’exposició “Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se” i, a la vegada, conèixer la proposta de l’artista Lola Lasurt, dins del cicle Arqueologia Preventiva de l’Espai 13.

L’exposició temporal de la Fundació Miró “Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se” ens ha servit per entendre la possibilitat que brindava l’Espai 10 als artistes joves i com l’Espai 13 continua amb la voluntat de Joan Miró de crear una sala d’art emergent. Entre d’altres, hem trobat interessant l’obra d’Ugo Rondinone del cicle “Psychodrome 0.4”, “Gos, segons Francesco Segalla (Laberints)” de Vick Muniz i, també, “Perfil” d’Esther Ferrer. Ens han sorprès obres com “Ferro-pintura-temps” de Luigi Stoisa, “AIDS” de General Idea i “Pantalon preservativo” d’Ana Laura Aláez. Ens ha impressionat especialment la performance “L’avançada de Nothung” de Jordi Benito.

Dog, After Francesco Segalla (Labyrinths). © Vik Muniz, VEGAP 2014

Imatge de l’exposició amb les obres de General Idea, Ana Laura Álaez i Paco Vacas

Perfils. © Esther Ferrer, VEGAP, Barcelona, 2014

A l’Espai 13, hem visitat la proposta de Lola Lasurt “Doble autorització” on treballa la idea de commemoració des de dues perspectives. “Commemorar” com a fet institucional de celebrar públicament un esdeveniment mitjançant un acte solemne i “com-memorar” en el sentit de recordar junts des de l’heterogeneïtat social.

Com que el que ens ocupa en el projecte MMS és aproximar-nos a l’Art Contemporani, totes dues visites han resultat molt interessants. La primera per la diversitat de propostes que presenta i la segona per veure com la doble lectura acostuma a ser una constant en l’art actual. 

Art i procés al Broggi (I)

La nova pràctica que estem treballant al Taller de Dibuix (primer curs del batxillerat d’arts en col.laboració amb la Fundació Miró) està relacionada amb la relació que s’estableix entre les idees i les formes artístiques a través del procés de creació.

La primera fase d’aquest treball consta de 6 activitats bastant ràpides i molt variades que intenten incidir en aquesta problemàtica des d’enfocaments molt diferents. Totes aquestes pràctiques aproximen els nostres alumnes al món polièdric de la creació contemporania.

• Estudi a classe de les neoavantguardes (els moviments d’avantguarda que renoven l’art des dels anys 50 als 70 del segle XX).
• Visionat i anàlisi del documental “Gerhard Richter Painting“, de la cineasta Corinna Belz, estrenat l’any 2012, que segueix el famós pintor alemany durant unes setmanes, estudiant el procés de creació d’alguns dels seus darrers treballs.

L’artista Gerhard Richter amb una de les seves particular eines de creació

• Creació en grups d’alumnes de petites idees relacionades amb el món de les instal.lacions en les quals la idea de  procés sigui important. Com a tècnica creativa varem fer servir la proposta de la Fundació Miró basada en els pos-its, hem creat un mur ple de les idees directes que els grups anaven enganxant. Idees ràpides però en molts casos potents. Un parell d’exemples:

“Una performance realitzada per un ballarí profesional. Durant la realització de la dança és atacat amb pintura pel públic però aquest no es veu afectat i continúa la seva feina”.

“Una projecció d’ombres en una pantalla mostra formes que recorden a armes de foc. Quan mirem a l’altra part de la pantalla veiem que la imatge en realitat està produïda per una sèrie d’objectes penjats del sostre que no tenen res a veure amb armes (pans…).”

Estic segur que totes aquestes microidees seran ben útils per acabar la pràctica, més endavant.

Fragment de la paret en la que enganxem les propostes

• Art algorítmic: aquesta pràctica, també molt ràpida, ha estat duta a terme per grups de 2, 3 i 4 persones. Cada grup ha dissenyat uns patrons escrits que obliguen a cada actuant a seguir una sèrie de línies, colors, formes… de manera que el treball realitzat s’assembla a un programa informàtic. El resultat ha estat sorprenent en molts casos pels propis alumnes. Aquí teniu algunes fotos del procés de creació.

Us mostrem també uns quants treballs  acabats (tots tenen la mateixa mida: 50×70 cms.).

Finalment, compartim el “codi” utilitzat en la realització dels següent treball:

CÈL·LULA EN EXPANSIÓ (retolador sobre cartolina de 50×75 cms.)

1.A partir d’una circumferència s’han de fer figures concèntriques que segueixin la primera circumferència però que presentin una deformació en forma de bony.

2. La deformació pot estar a qualsevol punt menys a sobre d’una altre deformació anterior i a mida que va creixent la deformació ha de ser més gran.

3. El color ha de seguir un patró fix repetit de manera concèntrica.

• La següent activitat consisteix en l’anàlisi d’una de les exposicions que s’estan fent actualment a Barcelona en aquestes galeries de la ciutat:

ProjectesSD, Estrany de la Mota, ADN, Senda, Toni Tàpies, Joan Prats, EtHall, Àngels Barcelona i +R. Els diferents grups han d’intentar explicar el joc conceptual que s’estableix entre l’artista i la galeria i presentar una síntesi a la resta de la classe. No té sentit estudiar l’art contemporani i no fer servir el ric teixit expositiu de la ciutat.

• Per últim, després de tots aquests petits passos endinsant-nos en aquesta suma de decisions que són les que produeixen una obra final, la setmana vinent, la setmana passada varem visitar la Fundació Miró per veure la retrospectiva sobre l'Espai 13. 

Esperem que la fase final de l’exercici sigui profitosa pels alumnes. Podem assegurar que la fase I preparatòria realment ho ha estat.