"AMB LES TEVES PRÒPIES MANS". Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

Els alumnes de l’escola Frederic Mistral vàrem visitar l’exposició “Amb les teves pròpies mans” de l’artista Rita Ponce de León en finalitzar el taller “Objectes de conversa”.

EXPERIÈNCIA AMB L’EXPOSICIÓ

La primera impressió que vàrem tenir a l’entrada de la sala de l’Espai 13 va ser desconcertant ja que, a l’entrar havíem d’escollir la direcció (dreta o esquerra) cap on volíem anar. Al principi tots nosaltres ens mostràvem insegurs davant les diferents figures penjades del sostre, ja que no sabíem si podíem tocar-les o no, i ens miràvem els uns als altres per veure el comportament que havíem de tenir. Després d’una estona de presa de contacte amb l’exposició, ens vam seure en rotllana i vam conversar amb el comissari Juan Canela, que ens va explicar la intenció de l’artista. Ens va comentar que podíem moure, tocar-les i canviar-les de lloc, i va ser llavors, quan ens vam relacionar amb la instal.lació. Juan Canela també ens va explicar que l'obra de la Rita estava basada en la vida i records d'una amiga seva, així va ser com vam relacionar l'obra amb les nostres pròpies vides i records passats .
En aquell moment vam sentir més llibertat a l'hora de moure'ns per l'espai i per entendre la intenció que l’artista volia transmetre. Encara que al principi hi havia una sensació general de claustrofòbia i incomoditat per la por a tocar o colpejar les figures, tenint en compte el comportament habitual en els museus, al cap d'una estona ja es respirava un ambient molt més dinàmic i divertit perquè aquesta por inicial ja no hi era present.

ENS EMPORTEM EN JOHN

Mentre estàvem reunits per concloure l'activitat d'Objectes de conversa, ens  vam qüestionar els límits de l'exposició i què passaria si ens emportéssim un dels objectes que hi havia exposats. Aquest debat va portar a molts dubtes, com per exemple si aquest fet seria considerat un acte delictiu, si l’artista estaria d'acord amb això, si el guàrdia del museu ens deixaria sortir, o què passaria si ens descobrissin la càmeres de vigilància.

Hi va haver un moment en que vam pensar que seria impossible fer una cosa com aquesta, però al final vam arribar a un acord, ens emportaríem una figureta com un convidat i informaríem als organitzadors de l'espai 13.
Vam poder sortir del museu amb la figureta que ens va agradar més i a classe vam decidir de posar-li el nom de John. A la Mònica se li va ocórrer posar-li aquest nom jugant amb el color groc que la caracteritza, en francès és “jaune” i es pronuncia John.

QUÈ HEM FET I QUÈ FAREM AMB EN JOHN?

Després d’emportar-nos en John de la exposició de la Rita Ponce, vam debatre a classe què faríem amb ell. Finalment vam decidir que cada un de nosaltres se l’enduria un o dos dies a casa, com a convidat, li faríem fer accions concretes i quotidianes i les fotografiaríem. Després d'haver passat per totes les cases, el vàrem penjar del sostre del nostre taller d'una manera similar a com estava en l'exposició.
També vam decidir que cada un de nosaltres faria una figura semblant a John. Igual que l’artista es va inspirar en les vivències personals d'algú proper a ella, nosaltres ens inspirarem en les nostres o d'algú proper a nosaltres.

La figureta la retornarem a la Rita Ponce juntament amb un vídeo que hem fet explicant-li la nostra experiència tant de la visita com de l'estada del John a cada casa. Finalment, hem preparat una sèrie de preguntes per acabar de comprendre la seva obra.

PREGUNTES QUE VOLEM FER A RITA PONCE DE LEÓN

En quin moment vas decidir dedicar-te professionalment a l'art?
On treballes els teus projectes? Tens un taller? Com és?
Es reconeguda la teva obra a Mèxic?
Les idees et vénen per si soles o treballes per buscar la inspiració?
Per què en l'exposició de "L'Espai 13" et vas basar en la vida de la teva amiga i no en la teva o d'algun altre conegut?
El vídeo també fa referència a la vida de la teva amiga? Què representa?
Quin era el propòsit de l'exposició? Per què vas decidir que es poguessin tocar les peces?
Has aconseguit el que volies que fessin els visitants en aquesta exposició?

TROBADA AMB JUAN CANELA. Exposició "Amb les teves pròpies mans"

Els grups de batxillerat artístic de l'Institut Ramon Berenguer IV i de l'Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia han tingut l’oportunitat de trobar-se amb Juan Canela (un dels comissaris del cicle Lesson 0), en el context de l'exposició de Rita Ponce de León.

L'exposició ha estat molt il·lustrativa per entendre els múltiples factors que es posen en joc al voltant d'una exposició, així com per reflexionar sobre les intencions de l'artista i sobre el nostre paper com a espectadors. Les aportacions dels alumnes han estat interessants i han posat damunt la taula dubtes raonables sobre els límits de la participació del públic que aquesta exposició contempla.

La trobada ha permès, també, entendre millor el treball del comissari (figura poc familiar pels alumnes) i les dinàmiques de treball que planteja un cicle expositiu com aquest, en el que la majoria d’artistes que participen resideixen en altres països: el diàleg amb els artistes, les negociacions amb totes les parts implicades, el seguiment de les propostes, etc.

Ens consta que el debat ha continuat a classe i, donat que l’artista resideix a Mèxic, estem treballant per fer-li arribar les conclusions i tot un seguit de preguntes que els participants estan preparant.

Aviat, també, esperem tenir al blog algunes reflexions dels alumnes respecte a aquests temes que s'apunten molt interessants.

A l’espera de tot aquest material i, com sempre, aquí us deixem un resum de la trobada.

No ens volem acomiadar sense donar les gràcies a Juan Canela per fer-ho possible! 

Conversa a l’entorn de l’exposició "Amb les teves pròpies mans" de Rita Ponce de León. from Fundació Joan Miró on Vimeo.

Trobada amb l’artista portuguesa Priscila Fernandes a la Fundació Miró

El passat 27 de novembre els alumnes de 1r de Batxillerat vam anar a visitar la Fundació Joan Miró dins del cicle de treball MMS. Projecte de col.laboració entre el nostre institut i la Fundació.

En arribar vam veure l’exposició de l’artista portuguesa Priscila Fernandez, a l’Espai 13, concretament dins del projecte “Lesson 0”, que té la finalitat de reflexionar sobre l’estat de l’educació artísitica. Vam poder compartir una estona amb l’artista i també amb la comissària de l’exposició, Ane Aguirre. Durant aquesta activitat vam seure en les cadires que formaven la pròpia exposició. Vam fer-los algunes preguntes en angles que havíem preparat prèviament a classe. La conversa va ser molt profitosa i es va dur a terme a mitges en anglès i castellà. Abans de marxar, ens van demanar que, a partir de tots els objectes que hi havia a la sala, féssim una instal·lació*. Va ser molt divertit fer-ho entre tots!.

Després d’un breu descans vam entrar a veure una exposició una mica diferent. Titulada “Barcelona, zona neutral”. Aquesta tractava sobre el període de la Primera Guerra mundial. Per Barcelona, a diferència dels països en guerra, aquesta va ser una etapa de negocis, grans oportunitats, espai per a la creativitat i prosperitat aprofitant el coneixement de molts artistes d’avantguarda que van viure algun temps exiliats per aquests indrets. Cada grup de treball va estudiar una sala en particular.

Tota aquesta experiència va ser fantàstica.

Laia M. i Míriam R. (1r de batxillerat).

*Instal·lació: Ès un gènere d’art contemporani on s’utilitza un espai d’exposició per crear un ambient o una experiència en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l’espectador.

INS RAMON BERENGUER IV. Visita a l'exposició Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se

Estupenda visita (que nos ha servido para cerrar por este año nuestra colaboración con la Fundació), a la exposición  “Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se”, guiada por el comisario Manuel Segade, con el que a modo de interesante relato, deambulamos de obra en obra hasta cubrir la panorámica conmemorativa de los treinta y cinco años del Espai 13.

IDEES

Luego, una vez acabado el recorrido, los alumnos se organizaron por grupos, para asaltar a los turistas, y a modo de figurantes o estatuas humanas, hacer que éstos participaran en la “muestra” de las tarjetas del ejercicio IDEES. 

 

Añadimos su definitiva instalación, ya de vuelta a la normalidad, en el instituto.

 

 CATÀLEG EXTRAORDINARI

Además contamos ya con los resultados de nuestra intervención en los “paneles” rescatados del año pasado, en el apartado CATÀLEG EXTRAORDINARI II, en donde los alumnos vuelven a posar con sus respectivos resultados: mismo lugar, mismos componentes, en un día más soleado. Incluímos también las fichas de los objetos utilizados.

GYMP:

 

LE2S:

 

SORBITOS:

 

 

  TAKING TEAM:

 

 

Professor: Lorenzo Ariza

Alumnes de Tècniques graficoplàstiques, 1r de Batxillerat

INSTITUT RAMON BERENGUER IV AMB EL COMISSARI DEL CICLE ORIOL FONDEVILA

Projecte MMS - Oriol Fontdevila amb els alumnes de l'IES Ramón Berenguer IV from Fundació Joan Miró on Vimeo.

Aquí teniu un vídeo que hem editat de la visita dels alumnes de l'Institut Ramon Berenguer IV a l'exposició Ella corregeix els costums rient, d'Oriol Vilanova. Els va atendre el comissari del cicle Arqueologia preventiva, Oriol Fontdevila i estem segurs que pot ser d'interès per tots els grups. 

INSTITUT BERENGUER IV. EXPOSICIÓ ORIOL VILANOVA

Dentro de nuestra colaboración con el proyecto MMS, hemos inaugurado este curso 2013-2014 con la visita anual a la Fundació Joan Miró, esta vez para asistir a la exposición Davant l’horitzó, y también al Espai 13, atendiendo a la instalación de Oriol Vilanova. Para muchos de nuestros alumnos de 1º de Bachillerato Artístico era su primera experiencia museística, puesto que los de 2º ya estuvieron presentes el año pasado en la muestra El llegat de Pollock.

La mañana comenzó con una interesante introducción por parte del comisario responsable de la serie de exposiciones que, bajo el título general Arqueologia preventiva, organiza la Fundació para este curso. Oriol Fontdevila, el comisario, indujo a los alumnos a un curioso ejercicio metafórico sobre la significación de aquello que estaban a punto de ver, poniéndolos en guardia ante la «rareza» de la obra del artista y adentrándolos, en un bautismo de fuego, casi iniciático, en un tipo de discurso artístico que hoy en día suele acompañar necesariamente a la obra. El hecho de ver a los alumnos in situ, ante un profesional del panorama artístico, fue desde luego una impagable experiencia casi extra sensorial. Para rematar, el descenso a las catacumbas de la Fundació estaba sembrado de claves, que bajo la tutoría del comisario, los alumnos debían solventar; claves icónicas, espaciales y sonoras. Interesantísimo pues el reto que más tarde, en los días posteriores, hubimos de explorar en las clases, en debates con los que intentamos dilucidar nuestras propuestas para el primero de los ejercicios, Perfils, del MMS. La complejidad conceptual de la propuesta de Oriol Vilanova, produjo una suerte de extravío general en los diferentes enfoques del asunto, extravío que, como suele ocurrir, va perfilando sus resultados muy poco a poco, pero a menudo con ideas por parte del alumnado descabelladamente sorprendentes: esperamos en breve mostrar unas cuantas de ellas en nuestro blog.

Por otro lado, la visita a la exposición Davant l’horitzó relajó un tanto los ánimos, pues nos enfrentábamos esta vez a una muestra, comparada con la anterior, tradicional, a pesar del eclecticismo temático de las obras. Los alumnos ya iban avisados, pues habían trabajado en clase a algunos de los artistas representados, con lo que, por primera vez, tuvieron ocasión de paladear su cercanía (fantástico poder ver a Christo en el audiovisual, montando su famosa muralla de tela), comprobando que un autor y su obra son otra cosa que un nombre y una foto en un manual de Historia del Arte.

Gracias de nuevo a la Fundació Joan Miró por hacernos tan fácil nuestra toma de contacto con ese mundo siempre sorprendente.

INSTITUT MOISÈS BROGGI (BARCELONA)

VISITA A L'EXPOSICIÓ D'ARRIETA/VÁZQUEZ

SESSIÓ AMB EL COMISSARI DEL CICLE

Com ja sabeu, el cicle d’exposicions de l’espai 13 d’enguany es desenvolupa a l'entorn de la idea de perplexitat, concepte que el comissari ha triat com a marc temàtic de les cinc exposicions.

Tot i que el paper del comissari no té una única i definida funció, hem tingut la sort de que, en el cas del David Armengol, comissari d’aquest cicle, hi hagi una especial sensibilitat envers les estratègies de recepció de l’art i l’educació. Això ha fet possible, de manera molt fàcil, poder comptar amb la seva participació en alguns moments del projecte.

Aquí hi podeu veure un fragment de la trobada del grup d’alumnes de l’Institut Moisès Broggi i el David a l’Espai 13, amb l’exposició Vuit o deu, sis o set llops, dels artistes Usúe Arrieta y Vicente Vázquez. Els alumnes han tingut l’oportunitat de compartir, de primera mà, qüestions que tenen a veure amb la relació amb els artistes, amb el muntatge de les exposicions i amb el procés de construcció i seguiment d’un cicle d’exposicions com aquest.

També, però, van fer un recorregut per l’exposició d’una manera sempre interessant, de la mà d’una persona que ha estat al costat dels artistes en el procés de creixement de les obres, fins al seu format final d’exhibició. Tot plegat creiem que ha fet d’aquesta una experiència molt satisfactòria i que ha ajudat a assolir un dels objectius principals: afavorir la relació entre tots els agents participants del projecte.

Per cert, si voleu més informació sobre Perplexitat, us recordem que al web de la Fundació Joan Miró trobareu informació molt completa sobre l’Espai 13 i el cicle, així com els enllaços als webs dels artistes i el comissari.

Moltes gràcies, David!

MMS. Institut Moises Broggi. Murals from Fundació Joan Miró on Vimeo.