El kit: entre la realidad, la metáfora y el misterio. 2ªparte

Casi se nos olvidan algunos textos rezagados, correspondientes a Yasmin Mouilida, del gurpo TAKING TEAM, y el resto de los miembros del cuarto grupo LE2S. Con ellos completamos la entrada El kit: entre la realidad, la metáfora y el misterio,  del Instituto Ramon Berenguer IV,

          Grupo: TAKING TEAM

-En mi opinión, existen dos aspectos en el proceso creativo: aquello que produce en el artista un impacto  sobre su conciencia a través de las ideas, visiones y conceptos que capta él mismo y a las que da forma; y las formas que crea, que pueden estar revestidas de belleza, utilidad práctica, color, palabras, sonidos musicales, etc.; de manera que detrás de la forma se halla la idea percibida a la cual el artista creador trata de dar expresión. En ese momento es cuando de verdad entra en juego el proceso creativo, el artista comienza inconscientemente a encontrarse con las cuestiones o fases de las que debatimos el pasado día.

            Yasmin Mouilida

     El profesor: definición teórica general de gran precisión con elipsis final. ¡Vaya!

            Grupo: LE2S

-El comodín para muchos pintores es la idea secundaria, terciaria… después de hacer una primera idea, un primer dibujo o un primer planteamiento. El comodín lo tenemos en la reserva por si fallamos en nuestro dibujo inconsciente o conscientemente. También muchos pintores suelen usar un ‘’metro‘’ con un oculto significado, el tiempo, aunque yo misma no podría ir más lejos de lo que esta palabra podría significar para ellos.

            Jéssica Brazález

            El profesor: ¡Uy, sí! Hay conceptos que dan miedo. Y eso del comodín… qué cosas… a mí no se me hubiera ocurrido nunca.

-Mi objeto era una libreta de contabilidad. ¿Qué puede ser una libreta de contabilidad referente a la creación de una obra artística? Siempre hay ideas rechazadas por ser demasiado jóvenes, ‘’Libreta para ideas corrientes‘’ recuerdo que ponía en la portada, ya que a las mismas les debes tu desarrollo, y como padre de ellas debes nutrirlas para que crezcan. Pero lo cierto es que mi objeto no fue el que más me interesó. Sí que lo hizo el de ‘’capturar el instante‘’, al cual le di vueltas y vueltas. ¿Es el paso del tiempo, la destrucción de la obra por la culpa de sucesos meteorológicos, algo parte de la misma obra, y por tanto aceptable e incluso admirable…? ¿O es una desgracia? ¿Cómo puede afectar el paso del tiempo al arte digital? ¿No es cierto que dentro de muchos años veremos el arte digital ‘’con menos calidad‘’ que la del futuro, donde tendrán más resolución por píxel todas las pantallas? Lo cierto es que fue una charla muy interesante sobre esos fundamentos en los que se posa el arte, y por ende el proceso creativo de una obra.

            Raúl Lara

            El profesor: vueltas y vueltas, o sobre lo genuino y la novedad. O las dos cosas a la       vez (comentario para despistar)

-‘’Per saber la mida‘’: dins la bossa del kit hi havia un metre: em va costar una mica pensar per què hi apareixia això, i gràcies als companys vaig poder veure que la mida i el pes són les coses més importants.

            Anna García

            El professor: Però... de què mida i pes estem parlant?

El kit: entre la realidad, la metáfora y el misterio.

Cuarto año de nuestra colaboración con la Fundació Mirò. Estos nuevos alumnos tienen tela. En la estupenda presentación por parte de MCarmen y Montse, los alumnos entraron en el berenjenal del concepto. Qué lío. ¿Qué es la medida y el peso? ¿Qué son las lentejas? ¿Qué la lupa? ¿Y la agenda? Fue divertido asistir a los trabalenguas, a los razonamientos laberínticos o con vueltas en círculo, a los barullos conceptuales, a las lentejas como semilla, crecimiento, y sobre todo, alimento. La creación como alimento (aunque el arte no dé de comer): esto todos podemos entenderlo.

El misterio de la creación artística, aunque asomando aún en ciernes, o aunque su sentido profundo aún no puede alcanzarles (o aunque nunca les alcance), ya campea por encima de sus cabezas, imponiendo su desconcierto. No es hablar de política, ni de economía, ni propiamente de nada en concreto. Las ideas, por ejemplo, son para que surja un dibujo, una obra… ¿pero para qué está el dibujo? ¿Para qué la obra? ¿Qué descubre ésta? ¿A qué se refiere? Si es buena, si es profunda, es, ante todo, misteriosa. Ya deja de ser una idea, deja de ser “sentimiento”, deja incluso de expresar nada, porque se adentra en un territorio intangible.

Pero mientras tanto está el lío. Obligar a los alumnos a pensar, opinar y redactar, es situarlos, sin duda por primera vez, ante la Teoría del Arte, con mayúsculas. Y los intentos son por ahora, los más, divertidos, ingenuos, algunos muy equilibrados, ninguno pretencioso.

Una primera aproximación a través del kit, y una primera presentación de nuestros cuatro clásicos, los grupos con el nombre de siempre, y con componentes nuevos, substituyéndose unos a otros, tan parecidos todos y tan distintos… ¿qué dirían ahora sobre los diferentes elementos del kit aquellos alumnos, ex alumnos  que estuvieron contemplándolo junto a nosotros hace ya cuatro años, y que a saber ahora por dónde andan?

Lorenzo Ariza

Grupo GYMP : 

-El jueves día tres  de Diciembre, organizamos una bienvenida para recibir a los miembros de la fundación Miró, con la función de presentarnos el proyecto e iniciar un debate interactivo, con la ayuda de una serie de objetos, repartidos entre nosotros.

Cada uno extrajo una conclusión sobre lo que pretendía enseñar el objeto, todos bajo el tema en general de “les idees”. Llegaron a aparecer conceptos y discusiones que jamás nos habíamos planteado, sobre cómo hay que organizar, repartir, elegir, desarrollar, e incluso medir. Todo indicaba que a la hora de desarrollar una idea, hay muchos factores que tener en cuenta antes de la ejecución de la obra.

También hablamos sobre el proyecto que se lleva a cabo en el “Espai 13” y todo aquello que puede generarse acerca del tema principal, que en este caso es “Cuando las líneas son tiempo”

Llama mucho la atención que de primeras parecíamos un grupo callado, pero  acabamos exprimiendo nuestras opiniones para crear una buena diversidad de pensamientos cada cual más interesante.

Diego Prieto

Lorenzo: buen, simpático y esforzado Introitus.

 -El azar: los elementos aleatorios que nos podemos encontrar a lo largo del día nos pueden dar ideas para la creación de obras, también en la propia creación de una obra se pueden cometer fallos o pueden ocurrir sucesos de los cuales pueden surgir nuevas obras.

La charla me gustó, fue entretenida y estuvo muy bien cómo las dos representantes de la Fundació Mirò nos daban paso para que nosotros expusiésemos y expresásemos nuestras ideas y puntos de vista.

Arturo Arjona

El profesor: ummmm

Grupo SORBITOS:

-Realmente no tengo ni idea por dónde empezar. Supongo que así se siente un artista cuando tiene que pensar en qué hacer, perdido. Y es que perderse en un mar lleno de opciones es muy fácil. Nunca sabes que corriente es la mejor solución y aunque tienes una idea muy clara en la mente, al intentar sacarla a la superficie todo se puede volver un poco borroso. ¿Y si nada es lo que parece? ¿Y si el destino quiso que tu idea se distorsionara? ¿Está mal sólo porque es diferente a lo que tú tenías pensado? Yo creo que la vida es un juego de cartas. A veces se gana y otras se pierde, pero siempre tienes el comodín. Esa carta aislada, que si eres inteligente, sabrás utilizarla para poder encontrar otras formas de ganar. La vida es un juego de cartas, sí, pero debes aprender a utilizar bien las tuyas. No tengo ni idea por dónde empezar, pero si se dónde quiero acabar. Así que con esta filosofía de vida, con esta forma de pensar, soy de los que creen que se puede salir a la superficie, soy de los que aunque todo se vea borroso sabrá aprovechar su comodín para llegar a la meta.

Ana Hoyos

El profesor: ¡Ooooooohhhh!

           -“Per començar a cultivar”. Toda obra tiene un inicio pequeño para llegar a ser una gran obra. Observando el punto de vista de mis compañeros, pensé en que las lentejas podrían ser el subsistir del artista, ya que  serían el manjar que éste consigue a través del arte. También, dada la cantidad de lentejas que había en la bolsa, se podría pensar en el “Brain Storming” que todo artista tiene al empezar una obra.

Óscar Pelegrín

El profesor: ¿Te refieres a la comida de verdad o al alimento del alma? Lluvia de ideas y lluvia de lentejas. Simpático aunque escaso.   

Grupo TAKING TEAM  
 

-Entre tants aspectes essencials està “trobar la paraula adequada”, que jo crec que és un dels més importants.

Trobar la paraula adequada vol dir escollir el nom que rep la nostra obra , és molt important el nom que rep. Es pot guiar per el seu contingut, però a cada persona li pot semblar diferents coses, no tothom veiem el mateix.

Jennifer Gómez

El profesor: Entonces estaría bien que cada cual le pusiera un nombre diferente, ¿eh?

-Capturar el moment. Es podria dir, que si veus alguna cosa que t’inspira, pots fer-l’hi una foto, o també, has de pensar en la manera de veure les coses. De moment no et pot agradar, no et pot inspirar, però pot ser dintre d’uns anys, o també podria ser dies, si que dóna un resultat.
O com mirem les coses... com les persones que porten ulleres, sense elles no veuen bé o veuen diferent, amb dificultat, i per això les necessiten.
I referint-nos a l’objecte o obra, podríem estar parlant d’un quadre, d’una escultura de qualsevol material, etc. Realment podria ser qualsevol cosa, ja que cada artista treballa millor o més còmode amb una material en concret o amb una manera de treballar. 

Nerea Carayol 

El professor: simple però precís, amb ulleres metafòriques.

 
   

Comencem a treballar en grup aprofitant la visita de la Fundació Miró al nostre centre

Ens han tornat a visitar des del departament de pedagogia de la Fundació Miró. Per quart any, participarem al projecte MMS. 

Durant tot aquest curs el grup de primer de batxillerat d’arts del Broggi desenvoluparem un projecte d’aproximació a l’art contemporani dins de la matèria de Dibuix artístic.

En aquesta primera sessió hem treballat amb la Mari Carmen G. Mahedero. Enguany hem intentat començar d’una manera diferent. Hem aprofitat per començar a funcionar en grup a partir de tècniques i maneres de fer triades pels propis alumnes.

Hem pogut comprovar que sota pressió tenim alumnes que responen. Com podeu veure, l’ambient era molt participatiu.

S’han destapat capacitats relacionades amb molts talents: organitzadors, dinamitzadors, líders, documentalistes…

Al final de la sessió els alumnes van presentar les seves idees de manera sintètica.

Esperem treballar a partir de les idees que han aparegut després de les vacances de Nadal. 

ELS AMICS DEL JOHN. Diàleg amb Rita Ponce. Escola Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia

La segona part de la nostra experiència amb l'exposició de la Rita Ponce de León va consistir en crear els amics del John.

L'activitat va consistir en fer un treball d'introspecció personal. Cada un de nosaltres va imaginar una figura que sorgís d'algun record, d'alguna experiència o d'alguna intenció que volguéssim donar-li. Li vàrem donar forma dibuixant, modelant i pintant.

Aquests són els amics del John:

METZ

Metz està realitzant un salt de patinatge, d’aquí el seu nom. Des de petita practico aquest esport i el comparteixo amb la meva millor amiga i des de fa un any, amb la meva germana petita. És important per a mi.

BEN LEWIS

Ben Lewis es basa  en l’esport BMX, que és l’esport que més practico. Tot el que m’ha divertit, el que m’ha donat ganes de fer més és la BMX. Porta el nom d’un esportista que viu amb tranquil·litat però amb ganes. Els colors són la representació dels tatuatges que porta el Ben al seu cos.

DEGRADÉE

Degradée representa un conjunt de sentiments i pensaments que no surten a la llum a causa d’una aparença neutra que els recobreix, per tal de no destacar en cap sentit, amb por per no fer destacar aspectes negatius. Per aquest motiu, contrasta l’estaticisme de la figureta amb la combinació de colors càlids i la textura rugosa de la pintura.

MADISON

Madison representa l’experiència que vaig viure a NY. Era l’últim dia de l’estada a la ciutat i ens havien deixat temps per comprar. De cop em vaig adonar que estava fent tard i vaig començar a córrer sense parar mentre gaudia de tot el què veia, la gent, els edificis emblemàtics, l’ambient... L’experiència va ser gratificant i al final vaig arribar a temps.

TIME

Time representa la fortalesa, la llibertat. Té una postura reivindicativa, com reclamant alguna cosa amb un gest no violent. S’inspira en unes situacions passades d’aprenentatge que van incidir en la meva personalitat. Representa superació, voluntat, esperança, igualtat i amor. Està pintada amb els colors de l’alba i la posta de sol per simbolitzar el canvi.

PARÍS

París s’inspira en un record d’aquesta ciutat que va passar quan tenia 4 anys. Davant la Torre Eiffel, jo i el meu germà vam posar per una fotografia imitant la seva forma. A partir d’aleshores, quan viatjàvem amb la família reproduíem la mateixa postura. L’he pintat de color blau, que és el meu color preferit des de ben petita.

SHAIMA

Shaima està inspirada en el meu viatge a la Índia, amb les robes de les dones tan acolorides i tan diferents de com ens vestim a Europa. Porta el vel recolzat a l’espatlla i està en la postura de resar, un gest que també utilitzen per ballar.

ALAPATXUM

Alapatxum està inspirada en un gest que vaig aprendre a fer de petita en una actuació dels pallassos Tortell Poltrona. El gest consistia en fer moviments circulars amb una mà davant la panxa mentre amb l’altra et donaves copets al cap. Es tracta d’un exercici de coordinació, i recordo que vaig estar dies intentant-lo fer bé. El pallasso Tortell Poltrona cantava “A la patxum, patxum” mentre el feia el moviment.

CARCASONNE

La idea de Carcasonne sorgeix d’una excursió familiar al voltant d’un llac, a prop d’aquesta ciutat. Recordo com amb el meu germà anàvem saltant a peu coix mentre fèiem la passejada.

Els colors es corresponen amb el blau del cel i el verd dels arbres. 

En aquests moments, tots els amics pengen del sostre de la nostra aula de treball, comparteixen l'espai, i conviuen amb nosaltres.

Per concloure la nostra aproximació a l'exposició "Amb les teves pròpies mans" de Rita Ponce de León, volem expressar que ha sigut una experiència gratificant. Ens hem introduït al treball escultòric dialogant amb l'obra de l'artista, realitzant la nostra figura i exposant-les conjuntament com a treball de grup.

Ens ha servit per ampliar àmbits i idees en relació a l'art, combinant aspectes manuals amb aspectes conceptuals. Des de la conversa amb el comissari, Juan Canela, a l'aventura d'emportar-nos el John a casa, a realitzar un paral·lelisme entre les nostres històries, les nostres figures i les figures i les històries de la Rita. 

Ens hem sentit capaços de relacionar els diferents elements que han entrat en joc. Hem crescut i hem après en molts aspectes. L'activitat ens ha permès viure l'experiència del museu amb uns altres ulls i comprendre que també li podem donar continuïtat un cop fora, des de nosaltres mateixos. 

Per tot això, volem donar les gràcies a la Rita Ponce, a l'equip del MMS i a la Fundació Miró.

Ara, solament falta decidir COM ENVIEM EL JOHN DE TORNADA A CASA!

ALTAG: Creació del nom d'un grup artístic. Escola Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia

Els alumnes de 1r de Batxillerat Artístic de l'Escola Frederic Mistral-Tèncic Eulàlia vam començar un procés en el qual escollíem un nom que ens definís com a grup artístic i que ens identifiqués a tots.

El nom que finalment vam decidir com a definitiu va ser "ALTAG", fruit d'un procés participatiu i creatiu. 

Inicialment, vam buscar paraules que ens definissin com a grup o que ens atribuïssin característiques comunes. Amb aquestes paraules que cadascú, de manera individual va aportar, vam començar un procés d'eliminació per votació. D'aquesta selecció, vam agafar 6 paraules:

- Personalitat

- Moviment

- Alternatiu

- Futur

- Experimentar

- Divesitat

A partir d’aquestes paraules vàrem escriure, individualment, definicions que presentaven els diferents punts de vista personals, definicions que explicaven com era el grup del batxillerat artístic de l’escola Frederic Mistral Tècnic Eulàlia.

Posteriorment, vam iniciar el procés de proposta de noms.

Al final, després de diverses votacions, propostes i debats van sortir 3 conceptes finalistes: UNLABLED, RGB i ANTHENTURS.

Unlabled, que derivava d'Untitled, pretenia reivindicar la idea de que no hauríem d'estar etiquetats encara que ho estiguem.

RGB tenia relació amb la llum, el moviment, la corrent alterna, la diversitat i que són els colors primaris i un mode de color digital que ens relaciona amb la generació tecnològica que vivim.

Finalment, hi havia la paraula Anthenturs que feia referència al nom grec de la deessa Atena Antheia, deessa de la saviesa i de les arts.

Per acabar, vam fer una votació final el guanyador de la qual va ser Unlabled, però com que no ens va convèncer el vam variar fins a obtenir ALTAG. ALT d'alternatius i d'antheia i TAG d'etiqueta amb anglès.